José Luis Oliver Martínez

Escriure i dir adéu a una persona sempre dol, però si, a més, li
dius adéu en plena Setmana Santa, en el 75è aniversari dels manaies, a un dia del lliurament del pendó en què la confraria ha fet pendonista l'únic manaia fundador, el senyor Josep Oller, i amb ell tots els pendonistes vius d'aquests 75 anys de la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona, i si aquesta persona és l'amic José Luis Oliver, que va tenir l'honor de ser pendonista l'any 1992, crec que l'emoció és ben palesa.

El senyor Oliver era pare d'en Xavier Oliver, pifre de la banda dels manaies Girona. Quan vaig ser pendonista ell era manaia actiu. Durant molts anys formà part del grup d'havaneres Terra Endins. El primer acte que es va fer al Castrum dels Manaies Església de Sant Lluc va ser la presentació del meu primer llibre, avui fa 25 anys, La Girona que jo estimo. En Xavier va tocar i cantar amb el grup d'havaneres, que ens va obsequiar amb una cantada de comiat.

Però també, per casualitat, el senyor Oliver vivia a l'escala dels meus avis paterns, al carrer Ultònia número 27. L'any 1980, en poc temps, vàrem perdre dues ties solteres, i en una capsa de records vàrem trobar un recordatori de comunió del senyor Oliver. De tots és sabut que els nens que fèiem la comunió anàvem a veure els veïns per portar-los un recordatori. No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer dir a en Xavier que tenia un recordatori del seu pare. Ja sabem que de vegades després de tants anys fins i tot es pot haver extraviat. El senyor Oliver va venir personalment a agrair-m'ho.

Aquestes ratlles estan escrites amb sentiment profund de Setmana Santa. És Divendres Sant, i què millor que dedicar-lo a una gran persona, un gran pare i, és clar, al pendonista que va escollir la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona l'any 1992 per portar-ne el pendó.

Senyor Oliver, de ben segur que ja deu haver arribat al lloc privilegiat on tots voldríem anar. Tinc la seguretat que els pendonistes que l'han precedit el deuen haver rebut amb els braços oberts disposats a passar la Pasqua plegats.

Descansi en pau.