En memòria de Joaquim Ferrer i Ralló

Pot semblar que en Quimet ens ha deixat sense gaire empremta... només us en direm tres de molt valuoses: una vida plena, el somriure i la mà estesa.

Com la majoria de vosaltres sabeu, el nostre pare ha sigut un home treballador, honest i sacrificat. Ja ho va haver de fer de ben petit a Ullastret, poble a on va néixer, i ho ha fet a Torroella de Montgrí al llarg de tota la seva vida, sense parar de treballar, per a tots nosaltres. A la falda del Montgrí, en Quimet hi ha teixit la seva vida i ens ha alimentat dels seus fruits i del que la natura ens ha ofert. L'ha trepitjat i recorregut de baix a dalt i d'un costat a l'altre. I ens l'ha donat a conèixer a cada un de nosaltres. Tots aquests anys de jubilació dels quals ha gaudit també ens els ha sabut dedicar a tots nosaltres, amunt i avall, cuidant sobretot els seus quatre néts, en Josep, l'Aaron, la Paula i en Guillem, com si fossin els seus fills. Va saber perdre el temps amb ells, i d'aquest fet va venir la tranquil·litat, una pau tranquil·la que ens va penetrar a tots i ens va omplir de calma i serenitat. Cal agrair-li aquesta vida d'esforç i de dedicació que ens ha donat. I, el més important, ho ha fet content i feliç del que feia.

El que més recordarem d'ell són els seus somriures. Amb ells, ha jugat amb i per nosaltres. Ha cantat amb i per nosaltres. Ha ballat amb i per nosaltres. Ens ha somrigut sempre. Ha somrigut a la vida, i si somrius a la vida amb constància i estimació, la vida t'ho torna amb escreix. Per això, per aquests somriures que ens ha ofert al llarg de tants anys, l'hem estimat i l'estimarem.

I ens ha ofert les seves mans. Les seves immenses mans ens han gronxat, acaronat, cuidat i acompanyat al llarg de les nostres vides, i les tenim presents a cada moment. Les seves mans han aguantat les nostres i també les vostres mans, col·laborant quan era necessari, ballant amb tothom, i conservarem el seu record a plaça de la Vila, ballant sardanes i aguantant les nostres mans. La seva mà estesa sempre ha estat a punt per ajudar a qui fes falta i aquest és el seu llegat més preuat i el valor que ens dóna força i sentit.

Als darrers mesos, heu preguntat molt per en Quimet: perquè el trobàveu a faltar, mancava el seu somriure pels carrers de Torroella, la seva simpatia i sinceritat, la seva alegria i bon humor. Ara ja són moments de recolliment, però també d'agraïment. És bo que siguem persones agraïdes. Perquè devem als altres tota la llavor del que som i perquè amb l'agraïment retornem una xic el que ens han donat i aquietem així la nostra consciència.

Gràcies a les mans de les infermeres i de les cuidadores, que curen com una moixaina i que l'han tractat tan bé. Gràcies als veïns que l'heu acompanyat tantes i tantes tardes, i heu xerrat, rigut i jugat amb ell. Gràcies als germans, cosins germans i als familiars, de qui recordem aquelles trobades i dinars que tan feliços ens van fer quan nadàvem en l'abundància: sana alegria, ganes de compartir, menjant el millor de cada casa... i que els nostres fills i joves haurien de recuperar.

Gràcies als que heu vingut de tan lluny per fer-nos companyia. Gràcies a les amigues i als amics, als companys i a les companyes. Gràcies a tots vosaltres amb qui tantes coses ha compartit.

Mercès a tu, mare, que ens has engendrat en la joia i ens has gestat en l'esperança, i ens vares parir en el dolor, i aquest patir que us acompanya sempre a les mares.

Gràcies pel vostre condol i pel vostre consol. Mercès per tota la col·laboració humana, per tota mà estesa, per les carícies de les mans i pels somriures dels ulls.

I gràcies a tu, pare, per tot el que ens has donat. Plorem el que hàgim de plorar, però el pare era un home content i així ens volia.

El trobarem a faltar.