Necrològiques

Dolors Fauria i Roma

Infermera, exsupervisora d'Infermeria, expresidenta del Col·legi Oficial d'Infermeria de Girona i exvicepresidenta del Consell Català d'Infermeria

Ahir a la tarda, per una trucada, em vaig assabentar que la Dolors Fauria ens ha deixat. Em va sorprendre perquè, malgrat que feia deu anys que la malaltia de moda va trucar a la seva porta, ara feia temps que no en sabia res. Reconec que la coneixença amb ella és tota a partir dels ingressos de la mare i el pare a l'hospital Josep Trueta. Allà la vaig conèixer per primera vegada com a infermera de planta. El que és cert és que la Dolors, més que una infermera, era una gran persona, d'aquelles que quan estàs ingressat obre la porta, apareix i es presenta, intercanvia unes paraules i en aquell moment tens la sensació que el mal ha desaparegut. No tinc paraules per descriure-la, començant per la seva professionalitat i acabant pel seu grau d'humanitat i valors humans que destil·laven les seves paraules i el seus fets.

La vaig tractar com a infermera d'urgències a reanimació i després li vaig anar seguint els càrrecs que, per la seva gran vàlua, va anar tenint. Una lluitadora nata pel món de la infermeria, incansable, sempre defensant aquest col·lectiu tan important per a la vida dels pacients. A les seves mans deixem les nostres vides i elles, amb la seva estima i dedicació, arriben a cims molt alts. Els cirurgians tenen tots un repte, però al darrere hi ha la infermeria, una clau molt important en el món hospitalari.

Li llegia un article publicat a La Vanguardia en què deia: “Sóc infermera, em sento infermera i estimo la meva feina.” Quanta veritat! Hi deia que després de més de trenta anys llargs de carrera continuava apostant per la infermeria. La Dolors ha deixat una petjada inoblidable en tots els que han treballat amb ella en diferents àmbits, principalment en el món de la infermeria, que tant ha defensat, però sempre pensant en el benestar del pacient.

Ha estat una gran filla, sempre al costat dels seus pares, amb problemes de salut. Ha dedicat amb estima la seva vida familiar a en Josep Maria i els dos fills que ha tingut, l'Ariadna i en Jordi, i els néts que li han donat, dels quals gaudia amb bogeria, la Martina i en Roger.

He de reconèixer que quan anava a l'hospital i la trobava, amb la seva abraçada m'obria el gran cor que tenia. Ara sé que ja no la podré veure més i recordaré la darrera vegada que vam coincidir, en una arribada a urgències, en què els seus braços es van obrir de bat a bat.

Ahir es va celebrar el seu comiat al tanatori de Girona, on tinc la seguretat que van ser presents molts amics i gent del món hospitalari i de la infermeria, que s'hi hauran aplegat per dir adéu a aquesta gran professional i entranyable persona.

Dolors, quan arribis al lloc privilegiat on tots volem arribar, segur que trobaràs molts amics professionals amb els quals havies compartit hores de sales d'operacions i consultes, ben segur que els explicaràs com ha canviat tot i com has lluitat pel que tant estimaves, la infermeria.

Descansa en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia