En record d'en Pere Comas

Després d'una llarga malaltia, ens ha deixat en Pere Comas i Masgrau. Voldria, a través d'aquestes línies, recordar breument la seva trajectòria, marcada pel compromís cívic, el caràcter entranyable i la fidelitat al país. En Pere va néixer a Banyoles el 23 de març del 1931, pocs dies abans de la proclamació de la República. L'exemple del seu pare (compromès amb la Banyoles dels anys trenta) va marcar profundament la seva vida, tant a nivell de vocació professional com d'implicació cultural i política. Va cursar la carrera de veterinari a les facultats de Saragossa i de Còrdova; i, des de l'any 1960 fins la seva jubilació, va exercir la professió a la nostra comarca. La seva estima pels animals el va portar, juntament amb Esteve Bosch, a fundar la Clínica Banyoles; i, l'Associació per al Foment de la raça Asinina Catalana. També va participar en l'organització de la Fira de Sant Martirià.

A banda de la dimensió professional, els seus interessos i aficions van portar-lo a una implicació constant en la vida banyolina. De jove va ser nomenat regidor de Cultura (1967-1974). D'aquells anys cal destacar, sobretot, la compra de la Llotja del Tint, un edifici gòtic del segle XV que havia estat a punt de ser enderrocat. L'adquisició va ser possible gràcies a l'avançament dels diners del mateix Pere Comas i d'algun altre regidor. Com a responsable de Cultura va ajudar a impulsar les exposicions del Grup El Tint, que van situar Banyoles en el mapa de les avantguardes. Més endavant, també va formar part del primer Ajuntament democràtic en representació d'ERC, partit que va ajudar a reactivar després del franquisme. En l'àmbit associatiu, també va implicar-se en la Junta del Museu Darder i la del Centre d'Estudis Comarcals i fou, durant uns anys, director del Museu Arqueològic Comarcal. També va ser president, l'any 1999, d'Aprodips (Associació Pro Disminuïts Psíquics del Pla de l'Estany), membre de Mans Unides, president de la Fundació Estany i, finalment, ànima impulsora de la llar residència per a disminuïts psíquics del Pla de l'Estany.

Aquesta dimensió cívica va fer que l'any 2005 fos mereixedor de la Medalla d'Or de la ciutat de Banyoles. Va ser un reconeixement que va obtenir pels valors humans, l'ingredient més remarcable d'en Pere Comas; l'esperit de servei; la disponibilitat sacrificada i generosa; la fidelitat amb els amics; el tarannà obert i el tracte afable; la sensibilitat activa envers les necessitats i el patiment dels altres; el somriure permanent als llavis... Totes aquestes qualitats es trobaven en la figura d'en Pere. Com deia el poeta Martí i Pol, que “parlem de tu [Pere], però no pas amb pena”.