En Pere Pujolàs i Maset
Vaig tenir la sort i el goig de conèixer en Pere, quan era molt jove, a l'antic hospital de Santa Caterina. Cada diumenge hi entrava a les sis del matí i en sortia quan havia donat el dinar als malalts. Els escoltava molt bé, perquè es mostrava receptiu, atent i obert al que li comunicaven; però no en tenia prou, ja que es deixava interpel·lar i, amb molta empatia, sabia posar-se en el lloc de l'altre i acompanyar-lo sense patiment per part seva. De qualitats innates en tenia unes quantes. La seva intel·ligència –superior a la normal– passava desapercebuda gràcies a la seva senzillesa, naturalitat i humilitat en el fer. Aquesta saviesa anava creixent a força d'un treball rigorós, ordenat i exigent. Per les seves aptituds hauria estat un bon metge. Era ràpid quan convenia i tenia una gran intuïció pel perill.
Us explicaré una anècdota en la qual en Pere va salvar la vida a una persona que volia saltar pel balcó perquè deia que només era a dos pams de terra. Va ser molt ràpid i el va poder agafar pels peus quan anava a llançar-se al buit. En Pere estimava la vida i tot el que representa, per això la donava en escreix: a la seva família, als seus alumnes, a la parròquia, a Càritas, etc.
El servei als altres el va exercir en el camp de l'ensenyament. Quanta sort, els alumnes que el tingueren com a professor, a l'Escola Professional d'Anglès, UdG, UVIC, de la qual fou degà. Era un gran expert en treball cooperatiu, matèria de la qual havia escrit llibres i donat conferències arreu de l'Estat... Molts alumnes diuen que es preparava molt bé les classes, que oferia el material pedagògic adequat per ampliar els continguts de la matèria, que explicava d'una manera brillant i entenedora, sobretot tractant els temes amb una enorme profunditat. Ens ha deixat un home amb unes idees molt clares que, l'any 1977, era un admirador de Santa Teresina de Lisieux.
Gràcies, estimat Pere, pel teu exemple, el teu estil de vida, el teu treball...