A reveure, Conxita

Ahir dissabte ens va dir adéu la Conxita Mora desprès d'uns dies de sofriment després de ser-li diagnosticat un càncer inoperable no fa mes d'un mes. Escric aquestes ratlles submergida en un dolor comportat per com n'és d'injusta la vida. La Conxita estava casada amb en Josep Pairó i tenien botiga de queviures al carrer Anselm Clavé. Fa dos anys es van jubilar. En Josep tenia 65 anys i al cap d'un mes i poc de tancar la botiga li van detectar un càncer, que ens el va prendre en poc temps.

La Conxita intentava surar del desencís en què havia quedat submergida per superar la trista separació d'en Josep. Tota la vida treballant plegats, del matí al vespre, a la botiga familiar on ella, en casar-se, n'havia passat a formar part. La Conxita, igual que en Josep, eren persones molt estimades al barri, d'una amabilitat extraordinària, d'aquelles botigues on un se sent a gust i ben tractat, d'aquelles botigues de barri difícils d'igualar.

Amb la Conxita, ens trucàvem i em deia: “a la que m'aixeco he de sortir perquè la casa em cau al damunt.” Quan feia d'àvia estava bé; és ben cert que els nens ho poden tot. Només van tenir un fill, en Josep Maria, una gran persona. No podia fallar, amb els bons ciments dels pares. Els ha donat dos néts, en Pere i la Martina, que han estat el deliri dels avis fins als darrers dies de la seva vida.

Avui, a les 10 del matí, se celebrarà la cerimònia de comiat a la parròquia del Mercadal. De ben segur que molts botiguers i amics s'hi aplegaran per estar al costat d'en Josep Maria en aquest moment tan difícil de dir adéu a la seva mare.

Conxita, mai m'hauria pensat que t'escriuria aquesta carta. Sé que el teu germà i la família han estat al teu costat i al d'en Josep Maria, fins a l'últim moment. Tinc la seguretat que en el lloc tan privilegiat on vas els teus pares i en Josep t'hi esperaran amb els braços oberts.

Et recordarem sempre. Descansa en pau.