Necrològiques

En record d'en Carles

Ahir al migdia una trucada telefònica em va fer arribar la notícia de la mort d'en Carles Claramunt. En aquells moments em van venir els records dels anys que per raons de veïnatge, vam tenir una gran amistat que ha perdurat al llarg dels anys.

Va ser l'any 1985 quan amb la meva dona Berta i els meus fills petits Damià i Berta, per raons de feina, varem anar a viure a Sant Feliu de Guíxols, població on no coneixíem pràcticament a ningú. Però la nostra sort va ser que de veïns teníem en Carles i la seva dona, Lola, que regentaven el conegut estanc de la carretera de Girona. De seguida vam agafar una gran amistat, no tenien fills i als nostres els van acollir com si fossin seus; arran d'això sempre penso que en Damià i la Berta van tenir quatre pares. La Berta era molt petita i els primers passos que va fer va ser precisament per anar a casa d'en Carles.

Tots dos escoltaven amb gran atenció els consells que els donaven i encara avui, que ja han passat uns quants anys, els recorden d'una manera entranyable

Quan ahir els vaig donar la tràgica notícia, a tots dos els van venir les llàgrimes als ulls recordant aquells temps feliços de la seva infantesa que ja no tornaran, però encara que en Carles ens hagi deixat, mai no marxarà el record seu de dins el cor de totes les persones que l'han conegut, i en especial de la meva família.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia