Necrològiques

Quim, amic i confrare, a reveure

Avui, dia de Reis del 2016, un dia que no oblidaré, en obrir el diari la notícia m'ha sacsejat els sentiments, i molt. Hem perdut en Joaquim Amich i Costa. Tenia 64 anys, estava en la flor de la joventut, un bon amic i excel·lent persona.

L'any 1988, quan vaig ser la primera dona pendonista de la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona i em vingueren a buscar, Quim, et vas acostar i em vas dir: “Sóc en Joaquim Amich, de nom i de fets, per servir-te.” Em vas dir que eres el fill de la Dolors de la Banca Costa del carrer Nou i jo et vaig dir que era l'escala on vivien els meus avis i havia nascut el meu germà.

La nit del ressopó la mare va estar molt contenta de veure't. Ella cosia i el primer vestit que va fer va ser per a la teva mare, era una nena petita. Des de llavors l'amistat amb tu va anar mes enllà de la Confraria, hi havia lligams de veïns de molts anys.

Quim, has estat una persona servicial, correcta i estimada a la teva feina personal i per tots els que t'hem tractat, has deixat una petjada impecable i amb els manaies sempre has estat disposat per al que calgués. L'any 2003 et van fer pendonista, un honor totalment merescut. Havies estat vocal molts anys i portant de misteris. Fa uns anys, no massa, em vas trucar per saber si em quedava algun pin dels que vam fer per als manaies, i tu, sempre tan amable, em vas fer arribar unes flors.

Quim, ens ha deixat desprès de dies de patiment, viscuts amb resignació. Són els estralls que està fent la malaltia de moda, que ens pren els amics contínuament.

Avui, dijous, a les dotze del migdia, a la basílica de Sant Feliu de Girona, se celebrarà una missa per dir adéu a aquesta gran persona. Tinc la seguretat que d'amics gironins manaies i vestes no en faltaran per estar al costat de la teva esposa, l'Aurora, i altres familiars en aquest moment tan especial de dir adéu a una persona estimada,

Quim, quan arribis a aquest lloc tan privilegiat, on tinc la seguretat que tens lloc reservat, a part de trobar-te amb els teus trobaràs un munt de manaies i vestes que t'han precedit. Digue'ls que ens has deixat en aquesta nit tan especial per als manaies. Jo, com l'Aurora, també et dic: “A reveure, Quim.”

Descansa en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora va ser la primera dona pendonista de la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona, el 1988

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia