Per a l'àvia
La Maria era una dona senzilla, de pagès, d'aquelles que somriuen per fer més agradable l'estança dels altres, de les que sempre tenien prevista alguna cosa per oferir als convidats, de les que no els agradava enfadar-se amb ningú i procuraven de no molestar a ningú, amb cura i manera de ser fàcil. Però tot això ho sabia compaginar sense perdre la seva personalitat, perquè de caràcter en tenia, i dels que deixen empremta. Era una dona educada com tota una generació de dones que van lluitar en temps de penúries i que van ensenyar als seus fills i família que l'esforç i la constància són uns dels valors que donen força a la nostra terra.
La Maria Perpiñà Ferrer va néixer el dia de Reis de 1921 a Can Carrasquet de Taialà i ja va començar a treballar als 13 anys fent de minyona en una casa senyorial del carrer del Nord de Girona. Feinejar li encantava, era la seva vida i li va donar la força necessària per ser feliç fins als últims moments. Es va casar amb en Joan i compaginava les feines del camp amb la casa i la cura del seu fill Joaquim, primer a Mas Bou de Domeny, la masia en què la família del seu home feia de masovera i després al nou habitatge que es van fer a Sant Gregori. Al poble ha viscut sempre en família i n'ha estat un dels puntals aglutinadors, amb els canelons i el rostit a punt per celebrar qualsevol festa tradicional, però sobretot ajudant en el que fes falta en tot moment. De fet, ha estat així fins fa tan sols uns mesos. Amb més de 90 anys a l'espatlla, encara conservava aquell esperit encomanadís, i et mostrava la seva manera de fer fruit de l'experiència: que no és res més que fer el bé per estar millor amb els altres i amb tu mateix.
Des de la família, agraïm de tot cor l'atenció que ha rebut per part de tot l'equip mèdic de Sant Gregori i la Vall de Llémena, per la seva manera de fer, i sobretot per l'estima que han demostrat per la seva feina.
Estaràs sempre en el nostre record.