A l'amic Joan

Recordes, vam fer el niuet al mateix arbre de la casa del carrer Cerverí, núm. 7... a l'últim pis de l'escala teníem el niu els Barrull, a la dreta els Riu, a sota vosaltres i al davant nosaltres... més avall els Agell i els Miralles. Al cap d'un any tot era un piular dels pollets nascuts i nosaltres, tots pares novells, ens vam ajudar sempre i en tot moment per solucionar els problemes de la prole. La vida després, i ja que els nius es feren petits, ens portà a tots per diferents camins... tu al món polític, regidor a l'Ajuntament, extraordinari defensor de la llengua catalana, tot i nascut a Girona de pares procedents de Múrcia. Jo, en el món de la banca, d'aquí cap allà, voltant pobles. Recordo perfectament dues coses de quan eres regidor: el dia que a tota la colla ens vas convidar al toc i a dinar a la font del Ferro de Sant Daniel, que no feia gaire havies fet restaurar i enjardinar. Era un dia de calor i el vam acabar amb un bany a Montjuïc, a la meva piscina comunitària. Des del teu pis vam gaudir de les vistes a Girona, piscina, pista de tennis... Un berenar inoblidable obsequiat per la teva Carme estimada. Ja ho saps, m'agrada recordar la nostra colla del Furroll, el Mas d'en Colomer (EPD) i la Fina, tu i la Carme, tantes coses compartides en festes, dinars i xerrades. Coincidia amb la Carme al mercat del Lleó, on comentava com us en trobàveu de bé al centre de Girona, perquè amb l'edat es té tot més a mà.

Doncs vet aquí que les teves caminades a Campdorà i Sant Daniel t'han portat cap a un altre camí més gloriós i etern. Crec de tot cor que allà dalt les portes hauran restat per a tu ben obertes i els camins que hi hagi seran sempre els teus. Des de aquesta carta m'acomiado de tu, abraço fortament la Carme, la M. Àngels i en Cinto, i et dic que sempre seràs al nostre cor. Adéu, amic.