Crida per regenerar el sòl industrial
L'estat precari en què es troben els polígons reclama una intervenció urgent per aturar la degradació. Una llei sectorial i la creació de gestors, entre les propostes
La degradació que pateixen els polígons industrials de més edat –el 50% dels polígons de l'àrea metropolitana són anteriors a l'any 1980– ha arribat a un extrem tan preocupant que s'ha fet necessari un pacte nacional per regenerar-los. Les causes que han portat a aquesta situació són moltes i, en conseqüència, la solució també ha de ser múltiple, i hauria d'implicar el sector privat i públic –tots els nivells de l'administració: municipis i Generalitat– i els agents socials. Aquest podria ser també un moment oportú per abordar el problema perquè la pressió immobiliària s'ha reduït i serà més fàcil que es pugui anar més enllà en la presa de decisions. Per contra, la convocatòria d'eleccions a Catalunya anticipa un parèntesi en els projectes d'envergadura –aquest n'hauria de ser un– fins que el nou govern prengui possessió del càrrec i comenci a treballar.
“Comença a ser urgent un programa d'intervenció com el que s'ha desenvolupat als barris i àrees urbanes d'atenció especial. És un assumpte que haurà de prioritzar el nou govern de la Generalitat”, afirma Antoni Soy, secretari d'Indústria i Empresa. A la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) –una agrupació creada el 2005 i en la qual participen representants de polígons, les tretze cambres de comerç catalanes i el Consell General de Cambres– pensen que el referent hauria de ser la llei de regulació i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics. No és estrany que aquest sigui el punt de mira si s'observen el paral·lelisme existent entre les deficiències, la falta de regulació i l'històric abandonament públic que totes dues realitats urbanístiques comparteixen.
I quines són aquestes deficiències? La primera de totes, la falta de dades. “Partim d'un gran desconeixement de la realitat: no tenim bases de dades unificades sobre polígons, no hi ha cap cens d'instal·lacions i empreses i ni la terminologia no és comuna”, explica Maria Buhigas, cap d'estudis estratègics urbans de Barcelona Regional, l'agència de desenvolupament urbanístic de l'àrea metropolitana de Barcelona.
TREBALLS DE CAMP.
El primer d'aquests estudis es va concentrar en els municipis de Mollet del Vallès, la Llagosta, Martorelles, Montmeló, Montornès, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles, a l'anomenat Baix Vallès, on es concentren uns 26 sectors d'activitat econòmica; i es va analitzar quatre aspectes bàsics: els accessos i les infraestructures de mobilitat, la il·luminació, la senyalització i la neteja i el manteniment. El resultat, conegut ara fa un any, va ser demolidor: els polígons analitzats suspenien. Quan es baixa al detall, es troben realitats de carències extremes: “Hem detectat carrers sense sortida que obliguen els camions a recular. Primer penses que és fruit de la deixadesa, però quan ho analitzes més a fons descobreixes que són polígons que mai no es van acabar d'urbanitzar”, explica Josep Maria Cabré, director de la UPIC i de l'estudi.
Sector Mollet, al municipi de Parets del Vallès, és un dels que reben més mala nota , una mitjana de dos en una escala de deu. Malgrat que hi ha empreses de la talla de Miquelrius, de manufactures de paper, el polígon presentava un estat de deixadesa molt alt: la totalitat de carrers tenen deficiències, hi ha esvorancs i algun no està asfaltat, no hi ha voreres per als vianants, no disposa de cap enllumenat públic i la brutícia s'acumula. Des de la publicació de l'estudi s'han fet progressos per corregir algunes de les deficiències.
Quan les mancances són tan bàsiques i flagrants, resulta inoportú anar més enllà i analitzar l'adequació dels polígons a les noves tecnologies, per exemple, tot i que hauria de ser el que realment ens hauria de preocupar a aquestes altures.
“Amb aquests estudis pretenem que els ajuntaments deixin de donar l'esquena als polígons”, apunten fonts de la Cambra. Per la seva banda, Maria Buhigas, que recentment ha participat en una jornada sobre el sector organitzada pel Col·legi d'Enginyers Industrials, subratlla el “caràcter marginal” que el sòl industrial té per a molts municipis: “Allà és on ubiquen allò que els fa nosa com ara les discoteques o, últimament, també les mesquites”. “Als polígons no hi ha vots”, afegeixen des de la Cambra.
En aquest sentit, des de la UPIC es lamenta que, en general, les actuacions dels ajuntaments en matèria de promoció de sòl industrial al seu territori hagin estat més aviat d'“aparador” i que ho han vist més com una font d'ingressos sense cap voluntat de retorn.
Tot i les crítiques als ajuntament, el que és cert és que la responsabilitat de la situació a què s'ha arribat no té un únic responsable. Si féssim un paral·lelisme amb les finques d'habitatges, estaríem d'acord que el pagament de la contribució i els tributs dels serveis municipals obliga els ajuntaments però no eximeix els propietaris d'allò que passa en el seu terreny. La creació de comunitats de propietaris no és la norma, sinó l'excepció, als 1.923 polígons que hi ha a Catalunya. Si la relació fos una altra, la situació seria ben diferent, perquè allà on els empresaris s'han organitzats, els problemes han començat a solucionar-se (vegeu pàgina 4). Així doncs, una de les clau és el buit existent en la gestió dels polígons.
PROMOCIÓ PÚBLICA.
Per una empresa pública que es defineix com a instrument de política econòmica del govern, la lectura només pot ser que caldrà canviar el model de funcionament. Berenguer assegura que l'Incasòl treballa per fer un cop de timó sobre la base d'una nova filosofia: la de permanència en el territori, segurament oblidant la política de vendes per la de rendes. “No n'hi ha prou de construir polígons, cal gestionar-los i estem treballant per desenvolupar un model de negoci entorn a aquest principi”, abunda Berenguer.
“El futur dels polígons passa per la constitució d'ens gestors”, afegeix el president de la UPIC, Josep Miquel Aced. La mateixa associació s'ofereix als polígons més petits per actuar com a ens gestor. No és res que no passi actualment amb els polígons que formen part de promocions recents, que ja neixen amb un administrador.
Per al Col·legi d'Enginyers Industrials, vinculat al problema de la gestió hi ha el de l'escala. En concret, Josep Bernis, membre de la comissió d'urbanisme proposa elevar el llistó competencial de municipal a supramunicipal.
En tots dos casos sembla clar que el punt d'arrencada ha de ser la redacció d'una llei de polígons industrials “que doti d'entitat jurídica aquests espais i estableixi les responsabilitats dels seus actors”, explica Bernis, que apunta a la llei de les urbanitzacions residencials com a referent.
Cal una llei que rescati els polígons de l'estatus de gairebé pària social que avui malauradament tenen i reconegui la important funció que compleixen. “Els polígons són patrimoni industrial, infraestructures econòmiques que generen riquesa, són ens que articulen el territori i un aparador del país de primer ordre”, subratlla Maria Buhigas de Barcelona Regional. Antoni Soy afegeix que uns polígons eficients són un clar factor de competitivitat.
La llei ha de crear el marc per a la regeneració del sòl industrial de casa nostra. Però també caldrà un programa de posada al dia, que reclamarà la col·laboració entre les administracions i el sector privat. El subdirector de l'Incasòl avança que al Departament de Política Territorial ja s'ha començat a treballar en una proposta en aquest sentit.
La UPIC va més enllà i posa sobre la taula la necessitat que la iniciativa pública posi el focus en la rehabilitació més que no en les noves actuacions. “Els polígons s'estan buidant i les noves promocions que s'han fet no s'omplen. És el moment de la rehabilitació” explica Josep Miquel Aced.
A la consultora Jones Lang LaSalle creuen que el problema no és que no hi hagi demanda, sinó que l'oferta generada no respon a les necessitats de les empreses, i apunten que, per exemple falta sòl per a logística prop de Barcelona. “Els nous desenvolupaments no es fan amb criteris econòmics”, afirma Luis Guardia, director industrial a Catalunya de la consultora.
NOUS DESENVOLUPAMENTS.
Des d'una visió del conjunt del país no té sentit que decisions estratègiques com és el desenvolupament d'espais per a les empreses es faci des de la perspectiva local. Els esquemes d'aquest tipus han conduït en alguns territoris a un minifundisme gens funcional amb poc recursos que agreugen encara més els problemes de manteniment, neteja, il·luminació, modernització, etc.
La flexibilitat dels polígons també hauria de ser un criteri que regís les futures promocions, segons s'apunta des de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya. L'economia evoluciona i els polígons haurien de ser prou elàstics per poder anar adaptant-se als nous temps. El districte econòmic de Barcelona 22@ va tenir un primer ús industrial, després va tenir un període en què el transport va agafar un cert protagonisme i ara s'ha transformat en un espai modern amb potencial per atraure activitat amb valor afegit. Les realitats canvien.
Per contra, “els municipis han actuat amb miopia, tots volien atreure indústria neta, quan les dinàmiques econòmiques no funcionen així. El planejament és l'últim pas, no el primer”, explica Josep Maria Cabré de la UPIC.
El finançament serà clau en el futur. Berenguer de l'Incasòl creu que un dels reptes del demà és que les promocions no siguin oneroses per als pressupostos públics ni per a les empreses. En aquest sentit, Buhigas afirma que “calen noves fórmules de finançament públic-privat que permeti crear nou sòl industrial sense necessitat de plusvàlues”.
Com a conseqüència de tot això, Antoni Soy reclama que l'Incasòl passi a dependre del departament que faci la política industrial.
El gran cavall de batalla de la mobilitat
La Zona Franca de Barcelona, –600 hectàrees, 250 empreses i 43.000 treballadors– és la gran superfície industrial de Catalunya. Si s'hi afegeix la ZAL i el Polígon Pratenc, el delta del Llobregat es converteix en una de les grans àrees de desplaçaments laborals del país, cosa que no vol dir la més ben comunicada. De fet, aquest ha estat un dels grans dèficits de la zona.L'any 2005 es va crear el consell de mobilitat de la Zona Franca, germen de l'actual consell de mobilitat del delta del Llobregat, que integren els gestors dels polígons, els empresaris, les centrals sindicals i l'administració. Dos grups de treball, un sobre transport públic i un altre sobre infraestructures, proposen millores de comunicació per potenciar una mobilitat sostenible. Actualment, només el 30% dels desplaçaments es fan en transport públic. De les vuit línies d'autobusos que connecten els polígons amb l'exterior, quatre son subvencionades i quatre són finançades per les empreses. Amb l'arribada de la línia 9 del metro, el bus passarà a tenir una funció de connector intern, i es crearà un sistema de carrils bicis.
“La mobilitat és el pecat original dels nostres polígons”, reconeix Manel Villalante, director general de Transports de la Generalitat. El pla de transports de viatgers 2008-2012 instava a la creació de la figura del gestor de mobilitat als polígons: “Encara n'hi ha a pocs llocs”, es lamenta Villalante. Un d'aquests llocs és Granollers, on es va instaurar un responsable per a tots els polígons del municipi. Es va proposar allargar una línia de bus per atendre els polígons, però la falta de finançament ha obligat a suspendre-la.
Accions contra la falta de dades
1 ESTUDIS DE LA CAMBRA
A l'estudi de Mollet, l'ha seguit un altre en l'àrea de l'Antena de Manlleu, i ara s'està desenvolupant el treball de camp al delta del Llobregat, on hi ha alguns dels grans polígons de Catalunya. Des de la Cambra de Barcelona ja s'avança que aquest tercer estudi incorporarà propostes de futur per al sector. Aquests estudis tindran un caràcter periòdic per analitzar si hi ha actuacions de correcció.
2 SIPAE
El departament d'Indústria promou l'anomenat Sistema d'Informació de Polígons d'Activitat Econòmica (SIPAE), que ha de ser una eina d'informació fiable i actualitzada dels polígons i les empreses que hi ha. El SIPAE fusiona les dades que avui dia generen diferents organismes d'informació, serveis, cartografia, etc. La presentació no s'ha pogut fer abans que acabi la legislatura.
