Joaquim Montoriol i Pous

Joa­quim Mon­to­riol va néixer a Bar­ce­lona el dia 30 de maig del 1924. L'espeleòleg català més mediàtic, i pos­si­ble­ment més popu­lar, va morir abans-d'ahir, 11 de febrer, a l'edat de 86 anys.

Va ser un dels impul­sors per la cre­ació del pri­mer equip espe­ci­a­lit­zat en espe­le­o­lo­gia a l'Estat espa­nyol l'any 1948, cone­gut amb el nom de Grup d'Explo­ra­ci­ons Sub­terrànies (GES), del qual va ser pre­si­dent durant els períodes 1950- 1953 i 1960-1964. Mon­to­riol i altres mem­bres del GES com Fer­ran Ter­mes, Fran­cesc Vicens o Josep M. Tho­mas van repre­sen­tar un nou impuls de les explo­ra­ci­ons sub­terrànies després de la Guerra Civil.

Des del 1948 va començar a divul­gar la seva impor­tant i extensa obra espe­leològica col·labo­rant amb publi­ca­ci­ons a la revista Spe­leon (1950-1983), par­ti­ci­pant en ponències a con­ferències i sim­po­sis naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals i publi­cant més de cent tre­balls.

Joa­quim Mon­to­riol va efec­tuar impor­tants estu­dis al massís del Gar­raf, Sant Llo­renç de Munt, la cova de l'Aigua de Gra­nada i la Cullal­vera de Cantàbria. Durant els anys sei­xanta va coor­di­nar una cam­pa­nya inter­na­ci­o­nal de vul­ca­no­es­pe­le­o­lo­gia que va tenir lloc a Lan­za­rote i Tene­rife, on va acon­se­guir el rècord mun­dial de des­ni­vell.

Gran viat­ger, va par­ti­ci­par com a cap d'expe­dició de les recer­ques científiques a coves volcàniques a Islàndia, les illes Galápagos o Rwanda.

El 1987 va rebre de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya el guardó For­ja­dor de la Història Espor­tiva de Cata­lu­nya.

Mon­to­riol era també catedràtic jubi­lat de la facul­tat de Geo­lo­gia i exvi­ce­rec­tor de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, i durant els últims anys havia con­ti­nuat fent con­ferències audi­o­vi­su­als on que­dava palesa la seva passió espor­tista i la rigo­ro­si­tat científica que el carac­te­rit­zava.

La cerimònia se cele­brarà avui, dia 13, a 1/4 d'11 del matí, a la parròquia de Sant Pere de Premià de Dalt.