Temperament suavitzat

Amb la Bru­tale 920, MV Agusta trenca una mica els seus este­re­o­tips i filo­so­fia de cre­ació. Evi­dent­ment, es tracta d'una naked tem­pe­ra­men­tal. Però se li ha sua­vit­zat una mica el caràcter per atreure els que no s'atre­vei­xen amb les bes­ti­als 1090 RR o les des­co­mu­nals F3 i F4 de la marca ita­li­ana. La base és la mateixa, tant la part cicle com la motriu, però l'entrega de potència d'aquesta Bru­tale 920 és més pro­gres­siva i la part cicle, una mica més noble.

Pre­senta retocs estètics, com ara els inter­mi­tents inte­grats, i també un seient més ergonòmic i con­for­ta­ble. I manté el mateix xassís mul­ti­tu­bu­lar, fet de manera arte­sa­nal i extre­ma­da­ment rígid, que ofe­reix una mani­o­bra­bi­li­tat i esta­bi­li­tat excep­ci­o­nals. Però trac­tant-se d'una con­fi­gu­ració menys radi­cal, el pneumàtic poste­rior és menys con­tun­dent –i per­met moure més bé la moto– i s'han sua­vit­zat unes sus­pen­si­ons de les quals també s'ha aug­men­tat el recor­re­gut.

Allà on més s'ha inter­vin­gut ha estat en l'apar­tat motriu, recon­fi­gu­rant la base de les pode­ro­ses 990 i 1.090 amb un cubi­catge infe­rior (920 cc), pis­tons de diàmetre reduït i sis­tema de gestió electrònica Mare­lli 5SM rea­jus­tat. Tot ple­gat rever­teix en més dura­bi­li­tat i millora del con­trol de tem­pe­ra­tura, que el con­duc­tor nota espe­ci­al­ment –i ho agra­eix– en cir­cu­lació urbana.