Antonieta Bosch Ventura

L'Anto­ni­eta ens ha dei­xat a corre-cuita, sor­presa i dol al car­rer. Són tan­tes les acti­vi­tats soci­als i par­ro­quials en què ha dei­xat pet­jada al llarg dels seus 74 anys, que es fa difícil saber on se la tro­barà més a fal­tar.

De família nom­brosa i salut deli­cada en la seva jove­nesa, va rebre la for­mació acadèmica i humana a les ger­ma­nes car­me­li­tes de la Cari­tat Vedruna a la Cellera, fet que va mar­car el seu tarannà cristià i com­promès al llarg de tota la vida.

Ben aviat va des­co­brir les seves dots artísti­ques, que en el seu tre­ball de modista va poder cul­ti­var, i més tard a través d'uns cur­sets d'art va excel·lir en el món de la pin­tura i es va donar a conèixer a dife­rents expo­si­ci­ons. Va tenir el mèrit de ser la pri­mera regi­dora que va for­mar part de l'equip de govern a l'Ajun­ta­ment de la Cellera, i entre altres ini­ci­a­ti­ves va ser una de les pro­mo­to­res de l'Escola Muni­ci­pal d'Art, pri­mer a la Cellera i més tard al Pas­te­ral. Gràcies el seu tre­ball i als con­tac­tes dels pro­fes­sors, una bona colla d'artis­tes reco­ne­guts van pas­sar pel poble, bé en cur­sets o bé en xer­ra­des pun­tu­als enri­quint la vida artística del poble.

Va for­mar part durant molts anys del con­sell par­ro­quial. La seva dedi­cació en tas­ques soci­als a través de la parròquia la va por­tar a tre­ba­llar acti­va­ment en el món dels joves, sobre­tot en els de l'etapa de la con­fir­mació, en la reva­lo­ració de les peces d'art par­ro­quials, en l'Asso­ci­ació d'Amics dels Malalts, les Ami­gues dels Sants Just i Pas­tor, etcètera.

Però on el seu tre­ball ha estat a bas­ta­ment reco­ne­gut és en el grup Colònies per a la Gent Gran, que durant 17 anys ha tin­gut una atenció espe­cial per a les per­so­nes de més edat, fent que durant una set­mana gau­dis­sin d'unes vacan­ces a ritme de jovent. L'Anto­ni­eta en va ser una de les pro­mo­to­res a par­tir d'una pro­posta de Mn. Joa­quim Casa­de­vall, en aquell moment rec­tor de la parròquia, i que ella amb la junta per­ma­nent van anar per­fec­ci­o­nant i eixam­plant any rere any. Aquesta acti­vi­tat ha meres­cut més d'una vegada l'atenció dels mit­jans de comu­ni­cació, ja que és una ini­ci­a­tiva única a les comar­ques giro­ni­nes.

La seva capa­ci­tat orga­nit­za­tiva i cre­a­tiva es feia pre­sent també a la família, i sabia ager­ma­nar com ningú des dels ger­mans fins als nebots i rene­bots.

L'Anto­ni­eta ha sabut ense­nyar, escol­tar, diri­gir i com­par­tir mol­tes acti­vi­tats en la vida del poble. Mal­grat que molts la tro­ba­rem a fal­tar, és just donar-li les gràcies pel seu tre­ball i desit­jar-li que reposi en pau.