Maria Rosa Tort i Vallès

Maria Rosa, ho has fet tot molt bé, en aquesta vida...

Penso en tu i em vénen al cap la lluita, el tre­ball, l'esforç, la tena­ci­tat, la per­se­ve­rança, el sacri­fici, la volun­tat, la rec­ti­tud, l'abne­gació, la valen­tia, la infa­ti­ga­bi­li­tat... i tot ple­gat –com em deia ahir en Fèlix–, amb huma­ni­tat.

L'ale­gria, l'opti­misme, l'ànim, el coratge, el som­riure, la força, l'ímpetu... fos­sin les sis del matí, al mer­cat, o fos­sin les dues de la mati­nada, després d'un dia fei­xuc... tant en els teus anys de jove­nesa com després, una mica més gran... tant amb la teva salut des­bor­dant i radi­ant com després amb la malal­tia.... era igual... Tu, sem­pre la mateixa... i tot això, sí, és cert, amb huma­ni­tat.

Has vis­cut de la terra, a la terra, i per la terra. I, el més difícil, has esti­mat la terra, la qual cosa equi­val a esti­mar tots els que a la terra habi­tem, i sí, sem­pre amb huma­ni­tat. No t'han agra­dat mai els com­pli­ments, o sigui, has estat cohe­rent i con­seqüent, sense pro­to­cols... ja des de jove, en aque­lles llui­tes a la comarca per les lli­ber­tats... sense bus­car res a canvi, i de no tan jove, man­te­nint aquell caràcter inquiet, actiu, soli­dari, sen­si­ble, amb tot­hom... i sem­pre, amb huma­ni­tat.

Sin­cera, honesta, des­bor­dant de noblesa, natu­ral, espontània, ten­dra i enèrgica, sen­si­ble i forta... i tot això, amb huma­ni­tat.

Cer­ta­ment, obser­vant per­so­nes com tu, val la pena tirar enda­vant i seguir llui­tant. Valdrà molt la pena recor­dar-te per a fer el nos­tre camí més pla­ner!!