Els Nicolazzi i en Lara

Quan cap al 1853, Pietro Nicolazzi Primatesta, fill de Maurizzio i Anna Maria i nascut el 1924 a Pella (Piemont), va arribar a Girona per obrir-hi una fonda al carrer Isabel Segona (carrer Nou) amb l'advocació de Sant Antoni, no va pensar que 159 anys desprès, la seva família conservaria el nom i el negoci reconvertit en un gran hotel batejat com Peninsular. Filla de la desamortització que va convertir el convent de Sant Francesc en una de les vies ciutadanes principals, la Fonda de San Antonio va passar a ser el primer hotel de la ciutat amb telèfon. Ho va anunciava en un anunci de premsa del 1895 alertant que amb el canvi de nom, l'antiga fonda San Antonio es va rebatejar com Hotel Peninsular i que tenia la voluntat de consolidar-se com un referent de l'hostaleria gironina. Quan el 21 de febrer del 1896 el Diari de Girona va informar del decés de Pedro Nicolas, en realitat Pietro Nicollazzi, el negoci ja havia passat al seu fill Joan Nicolazzi i Julià, conegut com en Joanet de la Fonda, un catòlic extravertit amic d'en Rusiñol i d'en Pepet Gitano, que va saber reconvertir l'hotel en un pol d'atracció per als viatgers que arribaven a Girona. Així, tant oferia vint-i-tres cambres com tres menjadors, el dels viatjants, els dels capellans i els dels senyors. Que el Peninsular era casa amb possibles ho demostra que ha sobreviscut a les que eren competències directes, els hotels del Centre, els Italians, i el Comerç, avui desapareguts; però també que en les antigues quadres es va obrir el Cafè Industrial, més conegut com de la Teresona, que més tard va donar vida al Savoy.

No tot eren alegries, hi va haver moments en què el Peninsular les va passar magres. El 10 de juny del 1933 Ramon Nicolazzi Barrera va inaugurar l'edifici de nova planta, dotat amb ascensor, que havia encarregat a l'arquitecte Joan Vives i es van viure tres anys de convulsions, –el 6 d'octubre del 1934 els clients, catalans i estrangers, es van reunir en un sopar de gala–. A més, a les seves cambres s'hi va hostatjar el baró Von Tyssen. El 19 de juliol del 1936 la majoria dels militars que eren clients fixos de l'establiment es van posar al costat de l'alzamiento, les autoritats van registrar les habitacions que ocupaven. Al cap de sis mesos, el 1937, coincidint amb la construcció dels camps d'aviació de Celrà i Banyoles, l'hotel que ja havia estat expropiat pel comitè corresponent va passar a mans de l'Exèrcit de l'Aire, va rebre les visites de Dolores Ibárruri, la Passionària, i va entrar en la pau de Franco acollint els màxims representats del règim guanyador. Desprès de viure temps de postguerra, estraperlo, plat únic i sense postres, van tornar els clients fixos com la família Portabella, propietària de les fàbriques Grober. El Peninsular va recuperar el pols gràcies a Ramon Nicolazzi i Josep Maria Nicolazzi, que se'n va anar a Calella de Palafrugell desprès que la família va comprar l'hotel Alga i va deixar el negoci de Girona al matrimoni integrat per Assumpció Nicolazzi i Juli Lara. Aquests van impulsar el restaurant la Rosaleda, van recuperar l'Arcada, antic cafè Norat, i es van decantar per la resistència pacífica impulsant els premis Bertrana i presidint l'Associació de Veïns del carrer Nou. La mort de Juli Lara, el 4 de maig del 1989, no va aturar la progressió d'un establiment amb més de 58.000 dies de servei; no l'han tancat ni les inundacions ni les guerres, i s'ha convertit en el batec de la ciutat.