L'equip que no descansa
El Barça esvaeix els dubtes sobre l'esforç dels internacionals golejant el Saragossa
L'argentí torna a jugar tot el partit i acompanya en el gol Villa la nit en què Piqué i Puyol també s'afegeixen a la festa
SARAGOSSA0
BARÇA4
El Barça es va espolsar el cansament esmicolant el Saragossa. Sota la batuta de Xavi, amb el lideratge de Leo, els gols dels centrals i l'olfacte de Villa –curiosament els quatre van creuar l'oceà per jugar amb les seves seleccions–, els blaugrana continuen fent del Camp Nou un fortí inexpugnable. Tot i que el Madrid –amb ajuda inclosa–no va fallar a València, els blaugrana segueixen la carta de viatge fins al clàssic, d'aquí a tres setmanes.
Messi no va voler descansar. Així li va fer saber a Guardiola, i el tècnic, com acostuma a passar sempre que hi hagut partits internacionals, el va col·locar en l'onze inicial. Amb Cuenca i Alexis formant el trident ofensiu. La presència del xilè va ser la gran novetat i la sorpresa de l'alineació del preparador blaugrana. La titularitat va ser un bon símptoma del seu estat físic. Alexis està bé i, de retruc, va enviar Villa a la banqueta. No hi estava sol. Malgrat que ho negui, el tècnic blaugrana sempre té un ull posat en el pròxim partit. El de dimecres a Milà és d'exigència màxima i acompanyant l'asturià hi havia també Thiago, Abidal i Mascherano. Fins i tot, en una rotació de forces que és clau perquè el Barça continuï regnant, va sorprendre que Busquets no es vestís de curt. Amb aquest panorama, l'onze blaugrana era una clara declaració d'intencions. Amb Cuenca (quart partit en l'onze) ahir per la dreta i Alexis, per l'esquerra, el tècnic volia eixamplar el camp conscient que el Saragossa es tancaria pel mig. El gol s'havia de fabricar per la banda. En la lectura, el de Santpedor no es va equivocar. Les ordres d'Aguirre eren desactivar Xavi, Cesc i Messi. Sense el ritme de joc habitual, els blaugrana van ser hàbils per inaugurar el marcador i evitar que la cosa s'encallés (17'). Va ser després que Cesc forcés una falta lateral. Era el moment d'apel·lar a la pissarra de Vilanova, i Xavi la va interpretar com mai. Va picar en profunditat i Piqué arrancant des de fora de l'àrea es va treure un majestuós cop de cap que va superar Roberto. El gol va ser de Gerard, però gran part del mèrit cal atribuir-lo a Xavi. La pilota que li va posar el terrassenc és el caramelet que tot central espera.
El gol va desactivar uns aragonesos que de mica en mica van assistir al despertar de Messi. En el minut 28 va tenir la primera ocasió. Va ser després d'una assistència de Cuenca. L'eclosió del de Reus és digne d'elogi. Disciplinat, murri i amb tots els mecanismes apresos, sembla que fa tota la vida que juga amb els grans. Ho va demostrar amb una passada digna del mateix Leo. Li va tocar subtilment i el va habilitar sol davant un Roberto que feia la primera intervenció de mèrit. Tres minuts, després, un altre cop el porter evitava el segon en una doble rematada de Messi i Alexis. El mateix xilè, de nou Messi, i fins i tot Maxwell, en cinc minuts de setge, van sotmetre a un bombardeig el porter del Saragossa, que ho va rebutjar tot. El Saragossa s'havia desinflat del tot, però els guants del seu porter el mantenien en el partit. L'únic objectiu dels uns era aguantar el 0-1. Els dels altres, fer el 2-0 i tancar el xoc. Semblava que els d'Aguirre complirien el seu propòsit, però tres minuts abans del descans va arribar el segon. Va tornar a ser en una jugada que va iniciar Cuenca i que va acabar Messi. El de Reus, llest com mai, va picar ràpid una falta per a Cesc. El maresmenc va llegir la desmarcada de Messi, que va afusellar el porter saragossà. Va ser la millor manera d'arribar al descans. Messi, de qui el Camp Nou no ha dubtat mai, donava una mostra més del seu compromís i del seu talent . El somriure de Leo és el somriure d'un Barça que se n'anava al vestidor felicitant Cuenca. El del planter és de ple dret una alternativa més en un equip que continuarà girant al voltant del millor jugador del món fins que aquest vulgui.
Els que dubtaven si Messi en tindria prou amb 45 minuts i el gol de torn, es van tornar a equivocar quan van veure l'argentí enfilar el túnel per afrontar la segona part. És insaciable. Mai en té prou. Mentrestant, Aguirre cremava el seu últim cartutx fent entrar Lafita buscant un gol que els fes entrar en el partit. I el va tenir en el minut 7, però va creuar un pèl massa la pilota davant la sortida d'un Valdés que per novena jornada seguida al Camp Nou mantenia la porteria a zero. L'ensurt va esperonar el Barça. Tot seguit va fer el 3-0. Va sortir de les botes de dos dels actius més grans que ha donat mai l'infinit planter blaugrana. Xavi es va tornar a disfressar de carter i va enviar un esplèndida centrada a l'àrea. Keita la va esmortir amb el cap i Puyol, entrant amb tot, va marcar.
Dosificació de forces.
Abans Iniesta havia tingut el 4-0 i Cuenca, en l'afegit, hauria pogut fer la maneta. El Madrid, després, va guanyar a Mestalla. Importa poc. D'aquí a tres setmanes: el clàssic