‘Pícaro' amb llapis i goma

Director de films tan singulars com Atolladero, un western protagonitzat per Pere Ponce i Iggy Pop, o Platillos volantes, una evocació del cinema de ciència-ficció de sèrie B, el cineasta català Óscar Aibar fa un canvi de registre important amb El gran Vázquez, la biografia del dibuixant d'Anacleto i Las hermanas Gilda. De tota manera, el cineasta relaciona el seu nou film amb Platillos volantes pel seu caràcter de reivindicació de la cultura popular, que en el cas del dibuixant de Bruguera, que va despuntar en ple franquisme, tenia també un tarannà més subversiu del que fan sospitar d'entrada les historietes adreçades a nens.

La pel·lícula està basada en les nombroses anècdotes que va protagonitzar durant la seva vida, en què va anar engrandint la seva fama de vividor, estafador, faldiller... El seu repertori era ampli: jugava al bingo, enganyava els editors, devia diners a tothom, va fingir diverses vegades la mort del seu pare per demanar que li avancessin diners...

Ambientada a la Barcelona dels anys seixanta, El gran Vázquez retrata el dibuixant en un moment d'esplendor professional –Las hermanas Gilda, Anacleto i La familia Cebolleta triomfen als tebeos de l'editorial Bruguera–, però no ha canviat gens el seu comportament: segueix estafant, portant una vida amorosa dissipada... Un gris comptable de la seva editorial intentarà fer-lo passar per l'adreçador, com tothom, però no serà una tasca gens fàcil.

La pel·lícula recull la tradició de la picaresca espanyola, que Vázquez ja va traslladar als seus còmics: fins i tot va crear un personatge inspirat en ell mateix. Però la presència d'un personatge tan mediàtic i tan associat a l'arquetip de noi simpàtic, espavilat i brètol com és Santiago Segura en el paper de Vázquez ha escorat el projecte cap al vessant còmic. La trama es decanta per subratllar les anècdotes i es desinteressa per altres aspectes d'una personalitat forta i complexa.