Déjame entrar
Fotocòpia d'alta resolució
Canvien els actors i el director, l'anglès substitueix el suec i es nota que està rodada amb més recursos, però no hi ha diferències substancials entre aquesta història de vampirs dirigida per Matt Reeves (Monstruoso) i la que va dirigir fa dos anys Tomas Alfredson, premiada a Sitges i en un munt de festivals. Segons Reeves, que va presentar el seu film a Sitges divendres passat, no es tracta d'un remake: els dos es basen en la novel·la homònima de John Ajvide Lindqvist. Però el seu és tan similar a l'original (escenes com la de la piscina i els escenaris nevats són idèntics), que costen de creure els seus arguments: estem davant d'un remake en tota regla.
En tot cas, cal agrair a Reeves que hagi (re)fet una pel·lícula adulta, allunyada dels estàndards de Hollywood, una barreja de film de suspens i drama, amb tocs (escassos) de terror, en què, com explicava Matt Reeves a Sitges, “els vampirs són una excusa per parlar d'altres coses”. En concret, de problemes de l'adolescència: de la solitud, el desafecte per part dels pares, l'assetjament escolar...
El protagonista és Owen (Kodi Smit-McPhee, La carretera), un nen de 12 anys que viu amb la seva mare en un poble nevat. Els problemes se li acumulen: els seus pares s'han divorciat, no té amics, és víctima del bullying a l'escola... Però troba consol en una nova amistat, una nova veïna de la seva edat un xic estranya.