La piel que habito
Almodóvar en estat pur
Ja feia més de deu anys que rondava pel cap de Pedro Almodóvar la idea d'adaptar la novel·la de Thierry Jonquet Taràntula (Bromera la publicarà aviat en català). També feia temps que el director i Antonio Banderas, que no roden junts des de fa 21 anys a Átame, buscaven quadrar les agendes per tornar a treballar junts. Tots dos s'han unit, finalment, i amb Elena Anaya com a coprotagonista han tirat endavant un projecte que s'allunya del material literari original per situar-se a l'òrbita d'Almodóvar i tractar alguns dels seus temes habituals: les passions, el dolor, la bellesa, la identitat...
Es tracta, doncs, d'una pel·lícula 100% Almodóvar. A pesar que no pertany al gènere que més ha freqüentat. Si habitualment es mou entre el melodrama i la comèdia, La piel que habito té com a ingredients principals el drama i el thriller, flirtejant amb el gènere de terror; però no se situa tant en aquest territori com sembla insinuar el tràiler que el publicita.
Antonio Banderas interpreta un cirurgià plàstic que té tancada una dona (Elena Anaya) al soterrani de casa seva, amb la complicitat de la seva mare (Marisa Paredes). No convé revelar més informació de l'argument, perquè inclou diversos girs i sorpreses. El festival de Canes va acollir l'estrena mundial del film, el maig passat. No es va endur cap premi, però va ser aplaudit, i no va deixar indiferent ningú.