L'educació i el futur econòmic

Dins del concepte de sostenibilitat econòmica, hauria de citar-se amb més freqüència l'enorme importància de l'educació, en especial, entesa com un procés al llarg de tota la vida.

La revista The Economist en el seu número del 14 al 20 de gener, ofereix un informe especial dedicat a la formació al llarg de tota la vida, fet que reflecteix a la seva portada amb un vistós titular: “Lifelong learning: How to survive in the age of automation”.

El “lifelong learning” es constitueix com una necessitat, no és una simple opció. Una major esperança de vida, lliure de discapacitat, junt amb el canvi tecnològic que experimenta la societat sencera, les empreses i les organitzacions en l'ús de les tecnologies. A causa d'això, tot professional que es proposi avançar, o no quedar-se enrere, ha de formar-se contínuament, amb independència de l'edat i de la situació personal.

Mitjançant aquest entrenament constant, s'obté un major nivell d'ocupabilitat o capacitat d'emprendre noves activitats amb valor econòmic i social.

En aquest camp les coses estan canviant de manera accelerada, tal com destaca l'editor de The Economist, Andrew Palmer, quan escriu: “El canvi tecnològic demana millors connexions i més intenses entre educació i ocupació” (Special Report: Lifelong education, pàg. 5).

Del conjunt d'articles que publica The Economist a l'informe citat, poden destacar-se, per a les pròximes dècades, algunes tendències o consells:

• Creix la importància de les habilitats de tipus emocional i de capacitat de lideratge transformacional.

• Juntament amb l'educació formal, les universitats han d'ensenyar a desenvolupar la curiositat intel·lectual i les ganes d'aprendre durant tota la vida.

• L'educació adquirida té relació amb els nivells salarials que s'assoliran en l'exercici professional.

• Les universitats han d'adaptar, de forma àgil, la seva oferta formativa a l'evolució de la tecnologia i la societat.

• Els treballs rutinaris tendeixen a decréixer.

• Ha de fomentar-se la creativitat, tant a la vida universitària com a les organitzacions i empreses.

• Ha de potenciar-se una actitud emprenedora en sentit ampli, tant per la creació d'empreses, com per potenciar l'intra-emprenedoria a grans organitzacions.

• En David Deming de la Harvard Kennedy School destaca la importància de les habilitats socials en el desenvolupament d'oportunitats professionals.

• D'entre les habilitats socials, n'hi ha tres aspectes que es consideren bàsics: la creativitat, la bona actitud davant la resolució de problemes i l'empatia.

• És molt important convèncer-se del fet que les habilitats poden adquirir-se i potenciar-se.

• Guanya importància la investigació interdisciplinària.

Els texts de The Economist destaquen la correlació indiscutible entre formació i ocupabilitat.