Tot va començar amb un bolígraf
Dilluns 23 de març de l’any 1987. Em llevo amb la ressaca d’un jove de 19 anys després d’un diumenge de festa. Soc estudiant d’empresarials i, fins ara, he finançat les meves despeses rentant cotxes a la benzinera de Cassà. Ara bé, això de rentar cotxes des de bon matí, amb un fred que pela i de cara al vent de tramuntana no m’entusiasma gens. Busco una altra feina i a El Punt Diari d’ahir diumenge he vist un anunci en què s’ofereix un lloc de venedor amb un sou de... 3.000.000 de pessetes!
Sempre he pensat que no em veig de venedor, però per anar a escoltar de què va el tema no perdré res. Puntual a primera hora, truco dient que m’interessa l’oferta, que soc alt i tinc planta, tot i que no tinc cotxe ni estic lliure del servei militar. Una noia molt simpàtica em diu que, si serveixo, no és cap problema i, si de cas, ja en parlarem més endavant. Em dona entrevista amb el responsable de selecció a les dotze del migdia. Em falten cames per empolainar-me una mica i anar cap a Girona. Surto d’hora perquè no tinc cotxe i en autoestop mai saps si et carregaran aviat. Arribo a la cita i em cal esperar una estona que acabin l’entrevista amb un altre candidat. Estic neguitós. No sec i vaig donant voltes per fer temps fins que la noia em diu que si estic nerviós, faci el favor de seure, que a qui estic posant nerviosa és a ella. Una vegada em fan passar, com a prova de capacitat demanen que els vengui el bolígraf que hi ha sobre la taula. Passats els primers instants de sorpresa i d’encanyonar saliva tres vegades, m’empesco una oferta que no té ni cap ni peus. Sigui com sigui, a la tarda truquen a casa i em diuen que he estat seleccionat i que, si vull començar, m’esperen l’endemà a les nou.
Dimarts, ens trobem cinc candidats. La feina consisteix a vendre publicitat a Presència, la històrica publicació gironina que recentment ha passat a ser el suplement dominical d’El Punt. Ens detallen els formats (pàgina, mitja pàgina, faldó i peu), ens expliquen que la novetat i l’avantatge és en el fet que els anuncis a la revista, a diferència del diari, poden ser en color, ens donen una tarifa de preus i una carpeta amb un talonari de contractes i... a vendre!
Cadascú té assignat un carrer: Rutlla, Migdia, Joan Maragall, Juli Garreta i carretera de Barcelona. A mi m’ha tocat Rutlla. Enfilo el carrer i el primer lloc on entro és una botiga de venda de llanes. Estic com un flam de nervis, al mig de mitja dotzena de dones que em miren i escolten encuriosides. La mestressa m’atén molt correctament i m’explica que la seva publicitat consisteix a ensenyar i ajudar les senyores a fer mitja. Ho veig magre i ho deixo estar. Vaig entrant als diferents comerços del carrer i no detecto gaire interès en el meu argumentari. Sembla que això d’arribar fins a 3 milions de pessetes a l’any en comissions queda molt lluny.
Dimecres, de cinc ja només en quedem tres. M’han ampliat la zona comercial als carrers Rutlla i Migdia. Amb tot l’ànim del món, vaig entrant als diferents comerços fins arribar al número 30 del carrer Migdia, on el jove propietari d’una botiga de mobles s’interessa per la proposta i signa el meu primer contracte. Ja m’he estrenat. Ara bé, em trobo de cop i volta amb una segona part amb què no comptava. He venut un anunci de pàgina en color, però ni el client ni jo sabem com omplir l’espai ni què posar-hi perquè sigui un reclam atractiu. I així, a banda d’iniciar-me com a venedor i sense ser-ne encara gaire conscient, acabo de posar el primer peu en el món de la comunicació publicitària; un món apassionant que m’acompanyarà fins a l’actualitat.
Fa poc més de deu anys, vaig deixar el diari per raó d’una crisi que semblava cíclica i ha esdevingut disruptiva. Nous temps, nous canals i noves eines. Com molts, ha calgut reciclar-se i actualitzar-se. Avui en dia, gestiono la meva empresa de publicitat digital i, mentre estic escrivint aquestes línies amb motiu del 45è aniversari del naixement del diari El Punt, no em puc estar de fer una mirada enrere, melancòlica i d’enyorança, de tants companys i de tantes experiències compartides, així com tampoc em puc estar de fer un reconeixement a El Punt per haver estat per a molts professionals escola i oportunitat per iniciar-nos laboralment en el món de la comunicació. Gràcies i per molts anys!
