“L’experiència ens ha demostrat que la tecnificació és una ajuda clau”

Concentren 250 animals, amb quatre robots de munyida, i continuen innovant i introduint tecnologia

“Amb la munyida, els animals reben l’alimentació que els toca en funció de la seva producció, la qual cosa permet ajustar més els costos”

L’Albert i en Jordi, a les instal·lacions de la seva granja d’Aravell. VALLS-GOL.

Joan S. Minguet Pla - Aravell, Montferrer i Castellbò (Alt Urgell)

Fa trenta anys que el pare de l’Albert i en Joan van decidir associar les seves granges per treballar junts en l’empresa ramadera Valls-Gol, que van constituir amb unes 50 vaques de llet. En fa vint-i-cinc que l’Albert, enginyer agrònom que treballava a la Cooperativa Pirenaica, va ocupar el lloc del seu pare, que es va jubilar. Havien augmentat la cabana fins a 110 caps i disposaven d’una munyidora rotativa de 16 punts. Actualment concentren 250 animals, amb quatre robots de munyida, i continuen innovant i introduint tecnologia, cosa que els permet seguir cuidant els animals i disposar de més qualitat de vida. Estan contents de la seva feina en aquest sector ramader.

Com definiríeu el vostre model de producció?

Nosaltres pensem que el més important és que els animals estiguin bé i que siguin productius. Amb els quatre robots fem la munyida automàtica i hem augmentat un 15% la producció de llet, ja que cada vaca es muny 3,2 vegades al dia, mentre que amb els sistemes tradicionals es fa un parell de cops al dia, al matí i al vespre. Amb la munyida, els animals reben l’alimentació que els toca en funció de la seva producció, la qual cosa permet ajustar més els costos i obtenir més rendibilitat a la granja. Les dades de producció i de consums s’enregistren a l’ordinador, i amb això es pot a portar a terme una gestió personalitzada i més adequada.

A més de produir llet, quina altra activitat destacaríeu de la vostra empresa?

Som socis de la Cooperativa Cadí, i allí s’elabora el formatge i la mantega Cadí, amb denominació d’origen reconeguda. Pel que fa als fems de la granja, els compostem amb un sistema d’aire amb ventiladors per assecar-los, després de fer una separació de la part líquida i la part sòlida. Els compostos els utilitzem per a fertilitzar els camps. Tant el pinso com l’alimentació especial per a vaques lleteres ens ho subministra la Cooperativa Pirenaica, que distribueix amb l’unifeed directament a la menjadora. Cultivem farratge per a la recria i les vaques seques en les 60 hectàrees que tenim de prat natural.

Què feu per ser competitius?

Utilitzem semen de genètica sexada que ens permet produir llet amb més greix. També emprem la tècnica de trasplantament d’embrions i la fecundació in vitro en unes 10 vaques de la granja. Entenem que som emprenedors i estem contents dels resultats.

Què destacaríeu dels productes que feu? Com els comercialitzeu?

Destaquem la qualitat de la llet que obtenim, el nivell de greix que té i el baix contingut de cèl·lules somàtiques. La llet produïda té baix contingut d’espores butíriques, cosa que va especialment bé per a fer formatge. Totes aquestes característiques són ben apreciades per la Cooperativa Cadí, que és qui rep la llet que fem.

Creieu que la societat valora prou els productes agraris que feu?

Segur que la societat no valora adequadament la llet, però potser més el seu producte final, tant la mantega com el formatge Cadí, que tenen la denominació d’origen des de fa molts anys. Tenim el gran avantatge de formar part d’aquestes cooperatives de muntanya, encara que caldria insistir en el màrqueting dels nostres productes i en la publicitat.

Com veieu el futur del vostre sector a mitjà termini?

Malgrat que som optimistes, el futur es veu complicat i les meves dues filles encara són molt petites. L’experiència ens ha demostrat que la tecnificació és una ajuda clau. A més, el preu de la llet des de fa un parell d’anys és bo i els costos del menjar han disminuït una mica. Potser això és un bon designi. Pel que fa a l’aigua, soc taxatiu: o planifiquem els regadius de muntanya i l’administració ens ajuda o, si no, tenim un problema important.