“Un dels objectius ha estat la difusió dels productes agraris del país”

Vam començar coincidint amb l’inici dels estudis d’agricultura a Olot. Vam buscar alguna activitat per fer diners per al viatge de final de curs dels alumnes i se’ns va ocórrer fer una agenda i repartir-la a cooperatives agràries i llibreries. Vam buscar suport extern per cobrir la part més tècnica de l’Agenda i el vam trobar a la Cambra Agrària de Girona, on hi havia l’Anna i la Isabel, que portaven el Centre d’Estudis i Documentació i que es van entusiasmar des del primer moment amb el projecte.

Les principals dificultats, a part de cercar tots els continguts, des de les fases lunars fins a les festivitats, les fires, les festes majors, pesos i mesures, etcètera, van ser la distribució i la recollida posterior dels diners i dels números que no s’havien venut. Tot això ho va compensar, però, la bona acollida que va tenir l’agenda arreu de les comarques gironines.

Moltes coses, però n’hi ha una en especial i que encara mantenim, malgrat que és evident que avui en dia tothom ho té controlat per l’ordinador o pel mòbil, i és la data que indica quan vedellarà una vaca o parirà una truja a partir del dia que l’animal ha quedat prenyat. Un any ho vam treure per qüestions de disseny i va haver-hi molta gent que es va queixar.

Cert, era molt important que no haguéssim de fer la distribució nosaltres, i l’entesa amb el Punt Diari ho va solucionar perfectament. A més, la implicació del diari va anar més enllà i ha estat clau per poder arribar als quaranta anys d’existència.

Des del primer moment és un projecte fet per molta gent. Aquesta era una idea clau. I això continua, i potser per això hem arribat als quaranta anys, gràcies al fet que encara hi col·labora un munt de gent, des de totes les vessants possibles, des de tècnics en temes agraris fins a gent que treballa en assessorament, passant per les escoles agràries, el mateix Departament d’Agricultura. Els pagesos també s’hi senten molt involucrats. De fet, cada cop que fem un especial d’alguna cosa rebem l’aplaudiment d’una multitud de persones que estan interessades en tots aquests temes.

Un dels objectius de l’Agenda és que fos una eina pedagògica, de servei als pagesos, als hortolans i a la gent que estima la natura, però també que fos de difusió dels productes agraris que tenim arreu del país. Per exemple, en l’agenda que acabem de tancar, la del 2025, ens centrem en la vaca de llet, i l’any passat en el bestiar porcí. Efectivament, la idea és trobar sempre un centre d’interès que vagi lligat a la producció agrària de qualitat i de proximitat, però donant veu a la pagesia. Per això, des de fa més de quinze anys presentem en cada número una dotzena d’entrevistes on pagesos i ramaders expliquen les seves experiències i també com veuen el sector i com s’encaren al futur.

Una de les causes que va motivar aquest canvi va ser que la gent se’ns queixava que no tenia prou espai per escriure-hi. Des de llavors els va més bé.

Sempre hem tingut aquesta vocació de tocar una mica totes les tecles. Per això hi destaquem també els consells d’horticultura i jardineria, per arribar a gent que no és pagesa d’ofici però que sí que té un hort, un jardí o un petit tros de terra per cultivar.

Les mobilitzacions pageses del febrer passat van deixar clar el descontentament de la pagesia que defensa l’activitat agrària compromesa amb la terra. La falta de rendibilitat de les empreses agràries arrelades al territori, l’augment dels costos de producció, la sequera, la manca de flexibilització de les normatives europees, l’obligació de la digitalització dels processos i el poc reconeixement social de la feina pagesa, són, amb tota probabilitat, els arguments detonants de les manifestacions agràries al marge de les organitzacions agràries. Tot i que les mobilitzacions segueixen comptant amb les xarxes socials per interpel·lar la ciutadania, necessiten amb urgència assessorament en el dia a dia i que es valori i reconegui la seva feina. La persistència del model industrialitzat de la producció d’aliments, amb forts impactes en el medi i en la salut, obliga a introduir criteris per a l’optimització de la sostenibilitat i la tecnologia en els processos productius, que continuen llastrant aquestes economies agràries afeblides. El cansament comença a passar factura en termes socials: un envelliment acusat (la mitjana d’edat de la pagesia catalana és de 61 anys) i el relleu generacional es situen en valors que fan feredat. El camp, l’activitat agrària i el territori reclamen estímuls i viabilitat.

Actualment estem en uns nivells alarmants en això. Caldria incentivar-ho com fos i no només des del punt de vista econòmic, sinó d’una forma més integradora, més positiva, molt més d’ajudar, que qualsevol projecte amb valors es pogués fer realitat. Hi ha poques persones, cert, però se’ls ha de donar els estímuls perquè es quedin. Tot ve d’un sistema d’ajudes, la política agrària comunitària (PAC), que va donar moltes solucions al camp però que no va aconseguir que a pagès s’hi pugui viure dignament. Potenciar la formació seria clau en aquest sentit.

L’administració agrària ha de sortir molt més al carrer. Aquests darrers anys s’ha quedat molt a les oficines, on hi ha molta feina burocràtica per fer, però els tècnics també han de deixar de banda la burocràcia i assessorar més les empreses i els joves que volen instal·lar-se. De fet, no hi ha cap administració que estigui tan territorialitzada com l’agrària, per tant s’hauria de poder estar més a prop de la pagesia, que es queixa molt de la gran burocràcia.

Tant de bo! Però s’ha de fer molta feina!