Joieria Pere Quera

Una de les lle­gen­des urba­nes de Girona asse­gu­rava que a la joie­ria Pere Quera del car­rer de l'Argen­te­ria eren tan rics, que tenien una cam­bra cui­ras­sada amb les parets fol­ra­des d'or. A quest, com la majo­ria dels rumors, s'aguan­tava sobre una men­tida, o més ben dit, sobre una dis­torsió de la rea­li­tat, segu­ra­ment nas­cuda als anys cin­quanta del segle pas­sat, quan s'hi van fer obres de reforma i entre la runa van aparèixer diver­ses meda­lles de plata que no tenien res a veure amb l'opulència de la família sinó amb la pre­visió de Josep Quera, que, en els dies de la Guerra Civil i com a mesura con­tra les con­fis­ca­ci­ons, va embo­li­car unes quan­tes joies i meda­lles amb un drap i les va ama­gar en un forat obert en una de les parets. «Quan va arri­bar la pau –asse­gura Pere Quera– i el meu avi les va voler recu­pe­rar, però, es va tro­bar que hi fal­ta­ven peces, i com que no sabia què havia pas­sat, ni on les havia d'anar a bus­car, va deci­dir no par­lar més del tema. Ara pen­sem que pot­ser les rates es van men­jar la tela i van escam­par-ne el con­tin­gut pels caus que tenien als murs.» La història de les joies empa­re­da­des de can Quera va con­ti­nuar fins a l'any 1990, quan es va fer una pri­mera ampli­ació del local al car­rer de l'Argen­te­ria i un paleta va tro­bar un braçalet de robins i or groc. Era un home hon­rat que, superant qual­se­vol temp­tació, va lliu­rar la joia a Pere Quera, que va con­ver­tir la història en una postal de Nadal.

Ori­gi­nari de Ter­ra­des, a l'Alt Empordà, Pere Quera i Bosch va arri­bar a Girona a l'any 1887, va com­prar un local al car­rer de l'Argen­te­ria, que era la via prin­ci­pal dels joiers de la ciu­tat, i es va fer una cli­en­tela sòlida, ja fos fabri­cant, venent o repa­rant rellot­ges i tot tipus de joies, o impli­cant-se en la història ciu­ta­dana d'un car­rer amb vida pròpia en què per la diada de Sant Agustí ballava el Tarlà, el per­so­natge que amb les cabri­o­les va dis­treure petits i grans obli­gats a viure en qua­ran­tena després que un brot de pesta tan­ques l'entrada de la Ram­bla i els Qua­tre Can­tons. La joie­ria que va con­ti­nuar amb Pere Quera Coro­mi­nes i el seu fill Josep Quera Colo­bran es va man­te­nir fidel a unes idees sen­zi­lles, la feina ben feta, l'atenció al cli­ent, el conei­xe­ment de l'ofici i una oferta de qua­li­tat per aixe­car una sòlida empresa que si en plena guerra es va con­ver­tir en un refe­rent per a les famílies que ana­ven a com­prar un rellotge com a record per als reclu­tes que mar­xa­ven al front, quan va arri­bar la victòria va saber trans­for­mar en joies les mone­des d'or i plata que ofe­ria la gent de pagès. Quan feia pocs anys que s'havia tren­cat l'autar­quia i els tecnòcra­tes domi­na­ven l'estat, o sigui, l'any 1960, el negoci va pas­sar a les mans d'Pere i Emili Quera i Güell, que, aju­dats per Maria Gràcia i Ser­ras, esposa del pri­mer germà, van ini­ciar una expansió comer­cial que els va por­tar a obrir locals en diver­sos pobles de la costa. L'any 1979, la nis­saga va viure una cir­cumstància extre­ma­ment tràgica –l'Emili va morir en un atra­ca­ment el 10 d'abril–. L'any 1990 les dues bran­ques de la família es van repar­tir equi­ta­ti­va­ment els actius i van empren­dre camins dife­rents. La botiga de l'Argen­te­ria, se la va que­dar en Pere, i avui l'admi­nis­tra el seu fill Pere Quera i Ser­ras, casat amb Maria Àngels Sans i Blanch, i no tan sols han ampliat, refor­mat i millo­rat la casa mare, sinó que van obrir un nou esta­bli­ment al car­rer Sant Antoni Maria Claret i un altre a la Ram­bla de Figue­res, i van poten­ciar la botiga de Palamós. Actu­al­ment, quan la firma Pere Quera és una de les més pres­ti­gi­o­ses del país i té la con­tinuïtat asse­gu­rada –el 2007 Mari­ona i Pere i Quera Sans, una espe­ci­a­lista en gem­mo­lo­gia, l'altre en rellot­ge­ria, es van inte­grar a l'empresa i són la sisena gene­ració–, el car­rer de l'Argen­te­ria res­pira tran­quil perquè sap que no es perd ni el nom ni la tra­dició.