Peixos Camps

Tot i haver nascut a Banyoles, Carme Dilmé Carbonell es va traslladar de molt petita amb la seva família a Girona, on tenien una botiga de queviures en què s'hi podia trobar una mica de tot, encara que va ser l'allioli artesanal que venien el que va estendre la seva fama per tota la ciutat.

Carme Dilmé es va casar molt jove, als 18 anys, amb Josep Hercé, bomber de professió, i a l'any 1933 es van establir a les Peixateries Velles, on van obrir una parada de peix. La Guerra Civil va trastocar la vida d'aquest país i moltes botigues van haver de tancar.

Com que no arribava peix per vendre, la Carme i el seu marit s'espavilaven amb el que fos, des de fer fanalets per a la mainada, fins a espardenyes per als més grans. La Roser Camps, l'actual propietària, comenta que el seu avi era un personatge molt actiu, que no es quedava mai de braços plegats per malament que anessin les coses. «Tot i les dificultats, durant la guerra no van tancar mai l'establiment i fins i tot anaven a vendre peix a Salt amb el carro. El peix venia amb tren de Llançà i hi havia dies que els hi tocava alguna caixa i altres que no. Si no tenien peix feien fanals i espardenyes».

El 1944 es va inaugurar el nou edifici del mercat, a la plaça Calvet i Rubalcaba, coneguda popularment com la plaça del Lleó, i la majoria dels peixaters de les Peixateries Velles s'hi van traslladar. Carme Dilmé va pagar 4.000 pessetes per un lloc de venda de peix fresc i marisc per un període de 10 anys, una fortuna en aquells anys de gana.

La Carme i en Josep van tenir cinc fills, l'Àngel, la Maria, en Josep, la Teresa i la Roser i va ser aquesta, la més petita, la que va continuar un negoci en el qual va començar a treballar als tretze anys, just després d'haver-se instal·lat en el nou mercat.

En els anys quaranta la corrupció era el pa de cada dia i les dones dels inspectors de la Comisaría de Abastos, de qui depenia el mercat, exigien grans descomptes en el que compraven o bé que els ho donessin gratuïtament. Qui no ho feia es trobava amb una inspecció i la multa corresponent.

A Carme Dilmé li van tancar la parada del mercat perquè un dia es va despistar i va cobrar un cèntim de més a una clienta que la va denunciar. La comisaría li va imposar una multa de 10.000 pessetes i el tancament de l'establiment durant un any. Altra volta van tornar les espardenyes i els fanalets.

La Carme Dilmé va morir cap a finals dels anys quaranta i la botiga va passar a la seva filla Roser, que s'havia casat amb un futbolista de renom de la ciutat de Girona, l'Arcadi Camps, que fins i tot va arribar a jugar a primera divisió amb el Múrcia. Quan va acabar la seva carrera esportiva es va casar amb la Roser i es va dedicar al negoci del peix, i s'encarregava de les compres, a la subhasta de la llotja de Blanes, a la qual s'han mantingut sempre fidels.

El 1966, el govern va exigir a les botigues un nom i la família va decidir posar-li el de Peixos Camps, ja que l'Arcadi era un personatge molt conegut a la ciutat. Un any abans, l'Ajuntament de Girona havia autoritzat l'obertura de peixateries i carnisseries al centre de la ciutat i ells en van obrir una al carrer Anselm Clavé, que regentava la Roser Camps Hercé, filla única del matrimoni.

Fa uns set anys que ells, i altres peixaters, van tancar les botigues que tenien al centre de la ciutat per concentrar-se a la plaça del Mercat. La Roser es va casar amb l'Agustí Angelats, que ha estat, durant molts anys, qui comprava el peix a la llotja, feina que ha traspassat al seu fill Xavi, mentre que l'Eva, la filla, despatxa amb la mare a la plaça del mercat.