1976
Transició pura i dura
La incertesa va ser una de les constants de la Transició política. Una autèntica sopa de lletres presentava sigles d'infinitat d'ideologies. Només dels partits trotskistes i maoistes se'n podia comptabilitzar un centenar. En aquesta conjuntura de por i valenties, un grup d'emprenedors i activistes van decidir tirar-se a la piscina i fundar el diari Avui. La repressió creixia i la duresa del règim escapçat donava pas a un reguitzell de morts per tota mena de motius. Els clàssics catalans sortien de la nit fosca i els Pedrolo, Rodoreda, Foix, Espriu, Perucho, Palau i companyia compartien els escassos espais de les llibreries amb els membres d'una nova generació, la del Setanta, que revolucionava el panorama, iniciava projectes periodístics i editorials i renovava també el públic lector. No es poden citar la quantitat de segells que van sorgir durant aquests anys, però les Montserrat Roig, Carme Riera, Quim Monzó, Jordi Coca i els membres del col·lectiu Ofèlia Dracs van fer evolucionar la tendència de la poesia protagonista per la narrativa, singularment per la novel·la, el gènere que s'ha acabat d'imposar d'una manera definitiva. Mentre els nostres nous escriptors publicaven els seus primers títols, Adolfo Suárez substituïa Arias Navarro –més franquista que Franco–, els espanyols es retiraven definitivament del Sàhara, es decretava la primera llei d'amnistia, Sud-amèrica s'omplia de dictadures militars afavorides per Kissinger i entre nosaltres es tolerava la primera diada de l'Onze de Setembre, simbòlicament a Sant Boi de Llobregat. Els canvis sovint eren difícil de pair, tot i que les expectatives es van quedar a mitges. Algun dia ens acabaran d'explicar com va anar tot allò.
Monstruari fantàstic de Joan Perucho
El poeta, crític d'art i narrador Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003) va ser un dels personatges fonamentals de la literatura catalana del segle XX. Deixeble juvenil de Carles Riba, Perucho es va introduir en el gènere fantàstic i en la novel·la gòtica i va acabar sent un dels escriptors catalans amb més projecció internacional. Enguany, vuit anys després de la seva mort, s'acaben de reeditar les seves dues primeres novel·les, Llibre de cavalleries i Les històries naturals, datades el 1957 i el 1960, respectivament: obres de culte de referència. Jugant amb unes coordenades d'espai i temps canviants, dividides en quatre parts, aquestes novel·les van obrir la percepció del lector a una nova manera d'entendre la realitat, que connectava amb Lovecraft i els grans mestres del romanticisme, el simbolisme i la novel·la gòtica. Tota una galeria de personatges i de criatures desfilaven per les seves pàgines, com el singular vampir Onofre de Dip, cosí germà del Comte Arnau. Història i fantasia es combinaven de soca-rel.
El Monstruari fantàstic condensa moltes de les característiques de la seva literatura fantàstica. El joc intel·lectual i la proverbial imaginació de Perucho converteixen el llibre en una petita joia de la seva bibliografia. Perucho va ser un escriptor molt vinculat a la seva biblioteca, milers de volums i una bona col·lecció d'incunables. Alguns dels seus llibres provenien de les col·laboracions periodístiques que va mantenir al llarg de la seva vida i on desenvolupava moltes de les idees, que després es convertien en llibre, un catàleg de la realitat del més enllà.
Monstruari fantàstic és una bona guia d'iniciació per als nous lectors que Perucho ha de tenir entre els joves. S'hi trobaran de tot menys res que sigui previsible. El periodisme sobre afers estranys, la poesia d'un moment que a la majoria dels humans els passaria desapercebuda i la intensitat amb què Perucho vivia la literatura tenen en aquest llibre els ingredients precisos per passar un bon cap de setmana i no oblidar-lo en tota la vida.
Joan Perucho concentrava a la seva biblioteca del seu pis a l'avinguda República Argentina de Barcelona el saber d'anys de la història de la humanitat: des dels incunables abans de Gutenberg fins als mestres de la Generació del 27 o dels seus estimats Carles Riba i Eugeni d'Ors, dels que explicava un munt d'anècdotes. La seva literatura era, així mateix, la transcripció de la biblioteca i de la literatura oral, reflectides en el mirall convex de la seva literatura. No hem d'oblidar que l'escriptor va ser traduït a més de vint llengües i que és una referència per als interessats en la literatura fantàstica de qualitat. Enyorem escriptors de la seva immensa vàlua.
TRIA DE REFERENTS
El llarg viatge
M
El Mall i Martí i Pol van signar alguns dels moments més reeixits dels anys setanta i vuitanta. La jove editorial aplegava l'obra del poeta de Roda de Ter el mateix any en què es publicava Crònica de demà. Dos anys després, els mateixos protagonistes posarien en circulació Estimada Marta, un dels fenòmens més peculiars de la nostra literatura. La poesia de sentiments encara es mantenia ferma.
Pau Faner
El narrador menorquí havia guanyat el premi Sant Jordi del 1975, amb una novel·la que s'adeia molt amb la sensibilitat de l'època dominada per les influències de García Márquez. Faner va saber traslladar aquesta inquietud a l'àmbit de les històries quotidianes de dues famílies amb els components del realisme màgic, que atorguen al llibre la sensació de viure un somni, de plenitud.
Tarda, sessió contínua, 3,45
(Edicions 62)
Jaume Fuster
El malaguanyat Jaume Fuster va ser un dels personatges més dinàmics dels anys de la transició. La novel·la que hem seleccionat és un compendi dels seus grans coneixements cinematogràfics, de novel·la nord-americana i policíaca. La combinació va ser un dels revulsius i la demostració fefaent de poder fer en català literatura de gènere de qualitat.
L'udol del griso al caire de les
clavegueres
Quim Monzó
El mateix Monzó no ha volgut mai reeditar la seva primera novel·la, un exercici estilístic, que recollia l'experiència viatgera de l'escriptor. L'obra va guanyar el premi Prudenci Bertrana i va donar peu a infinitat d'especulacions crítiques. Monzó continuaria pel territori del conte, on destacaria. En aquells anys va publicar amb Biel Mesquida Self-service.