1989
Un any fonamental per a la novel·la
Amb el ressò encara fresc de Camí de sirga –que també va ser un dels llibres més venuts del Sant Jordi del 1989–, la narrativa catalana va viure un moment dolç amb l'aparició de llibres fonamentals, com ara El jardí dels set crepuscles, que va arrasar amb infinitat de premis de la crítica; La magnitud de la tragèdia, segona novel·la de Quim Monzó després de la innovadora Benzina; La nit vermella, la continuació del cicle que havia iniciat Isidre Grau amb Els colors de l'aigua, i altres llibres de primera qualitat com Alfabet, de Josep Palàcios, traductor, poeta i col·laborador i interlocutor de Joan Fuster a Sueca. Sens dubte va ser un any de Transició, on la novel·la es mostrava més punyent que mai de la mà d'escriptors poc convencionals, per no parlar de rebels declarats i notoris.
1989 va ser un any calent. Es van vendre diaris perquè va haver-hi moltes notícies. Al gener va morir Salvador Dalí, el català més conegut del segle XX. L'Exxon Valdez va abocar més de quatre mil litres de petroli a les costes d'Alaska. Al lluny es va produir la matança de la plaça de Tiananmen. Altres comunistes, aquest cop europeus, van tenir problemes greus de supervivència. A Romania es va produir una revolta popular contra el règim de Ceausescu i bingo: va caure el mur de Berlín, una de les ignomínies heretades de la Guerra Freda. El món es movia, les tiranies queien una darrera l'altra per donar peu a noves injustícies i la nostra cultura, sempre menystinguda, agafava un protagonisme que augurava canvis, que no sé si s'han acomplert. En qualsevol cas ens queden un grapat de llibres per comprovar-ho.
El jardí dels set crepuscles de Miquel de Palol
El conegut poeta Miquel de Palol (Barcelona, 1953) va aparèixer en el terreny de la narrativa amb una impressionant novel·la de novel·les, el 1989. Dividida en tres parts, El jardí dels set crepuscles va enlluernar els crítics i va aconseguir alguns dels principals premis del país a obra publicada, així com importants traduccions internacionals. Arquitecte de professió fins aleshores, Palol va bastir una catedral literària seguint les pautes de llibres de referència com el Decameró, de Boccaccio, i Les mil i una nits. Prop d'un miler de pàgines ens informaven de la reunió d'un grup misteriós de convidats en una casa després d'unes alarmes nuclears provocades per una guerra mundial de proporcions desconegudes.
A partir d'aquest truc argumental clàssic, Palol entrellaçava històries a partir dels set dies on situava el nexe de la macronovel·la. El manuscrit i nexe està ambientat en el segle XXI. El jove narrador, amb un punt de vista en primera persona, fa servir des dels monòlegs discursius fins als diàlegs més especulatius, on Palol va desplegar tota les intuïcions futuristes a partir d'una lectura de la tradició occidental o oriental. El moviment dels personatges en el nus de la novel·la fan que sovint el lector tingui la impressió de ser dins una gran obra coral, on les contradiccions i la informació no deixen de sorprendre'l, així com el ritme trepidant de la història darrera una joia, que en alguns moment pot semblar el grial.
El jardí dels set crepuscles va ser una fita per a la nova literatura catalana, que anava perdent els referents històrics mentre consolidava nous noms. Palol va superar aquesta obra i tot el que va significar i va alternant novel·les i relats més convencionals amb altres aventures de gran cabotatge com ho van ser Igur Neblí el 1994, El quincorn el 1999 i El Troiacord, una nova obra mestra en cinc volums, datada el 2001. La seva última obra, El Testament d'Alcestis, continua el cicle iniciat a El jardí dels set crepuscles. En qualsevol altre país seria considerat un geni.
“Va ser una primera prova, amb resultat estimulant”
Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera?
Va ser la primera prova en prosa amb un resultat molt estimulant. Jo havia escrit poesia i era un terreny inaugural.
Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?
Va haver-hi un abans i un després a partir d'aquest llibre. Jo era un poeta underground i em vaig convertir de cop en un novel·lista amb un altre tipus de presència.
La reconeix com la seva obra més reeixida i, si no, quina seria?
A partir d'aquí el meu propòsit ha estat deixar de ser considerat l'autor d'El jardí dels set crepuscles. Crec que El testament d'Alcestis és més equilibrada i reeixida. I en definitiva, millor.
TRIA DE REFERENTS
La magnitud de la tragèdia