La llavor d'un imperi

A la campanya de Nadal del 1956, el bar Gubau va donar cent pessetes. La caritat no era extraordinària però li devia portar sort perquè, uns anys més tard, el propietari de l'establiment situat al número set de la plaça Independència, li va tocar la loteria, va decidir gaudir de la vida i es va vendre el negoci per dues centes cinquanta mil pessetes de l'any 1957 al matrimoni format per Martí Hugues i Maria Viñas, veïns de Jafre, que van rebatejar el local com Boira, que era el nom del bar que ja administraven al poble baix-empordanès. Els Hugues van arribar quan encara no s'havia esvaït l'esperit dels frares agustins, que hi havien tingut casa preeminent, amb la ferum dels magatzems majoristes de fruites i verdures que els dies de mercat farcien les voltes amb estibes de cols, bròquils o enciams. Com que era la plaça més cèntrica de Girona, s'hi aplegaven des de l'estació d'autobusos de la Teisa, fondes com la Marieta, o la Marina, restaurants com Ca l'Esparch, bars com el del Coliseu Imperial, el Gran Via o l'humil Boira, que desprès de reunir més d'un cop els futbolistes del Girona per celebrar els triomfs, va esdevenir un local de referència organitzant celebracions. Tot i la mort sobtada de Martí Hugues (30 de maig del 1973, amb 38 anys) va créixer tutelat per la Maria, que va saber transformar el que era un cafè típic de poble en una proposta més consistent. “Vam començar de baix de tot. La tasca va pujar gràcies al vi de raïm pur anomenat Boira. Desprès van posar una cuineta, vam començar a fer tapes”, va assegurar Maria Viñas l'any 1989. “Fèiem deu o dotze dinars al dia i així vam anar pujant l'escala.” La seva va ser una història de tenacitat. No es va espantar quan es va quedar sola amb dues criatures petites i va convertir les tapes en l'esquer precís que portava al local no tant sols els clients de tota la vida, que cada dia eren més, sinó també polítics d'alta i curta volada, artistes o persones de la cultura, a més de celebritats com Dalí o la Cicciolina. Maria Viñas va recalcar a la mateixa entrevista: “Tot ha canviat molt; abans el dissabte fèiem una olla grossa, ara la gent ja no en vol, només mengen una tapeta com de caprici.”

L'any 1989 el Boira, el bar dels Hugues, va tornar a canviar de pell. Desprès de convidar els primers espasses de l'Ajuntament a la festa d'inauguració, hi van assistir entre d'altres els Nadal, en Gelada, en Quintanes, el local es va presentar ordenat, reformat, modern, per lluitar en el camp de la restauració i explicar a tothom qui ho volgués entendre que el vell bar Gubau s'havia convertit en la llavor d'un imperi que ha portat Quim Hugues, fill de Martí i Maria, a crear el Grup Boira en què s'integren restaurants i bars de Girona, Figueres i Salt. Entre d'altres, alguns de tan emblemàtics com l'Arcada, el Royal, la Terra, la Farinera, el Parc del Migdia o el Núria.