Cent anys de cuina casolana

El 25 de juny del 1992 es va celebrar el centenari de ca la Marieta amb presència de la flor i nata gironina.

A la Cambra de Comerç, donen per bona la vinculació entre el trasllat del mercat de la Rambla a la plaça de Sant Agustí i els orígens de la Marieta. Una altra raó per assenyalar aquesta dada són les pedres que es van trobar en la reforma del 1952 en l'arc d'entrada a una de les sales, en què hi havia gravada la dada del 1892. És evident, però, que la activitat d'aquesta fonda es remunta molt més enrere, quan es coneixia com a can Trol o can Bartrol. Maria Vinyoles Soler, nascuda al Pont Major entre els anys 1881 i 1884, era la llogatera i s'encarregava de l'explotació del negoci. El 1901 es va casar amb Celestino Teixidor, van comprar el local i van continuar amb el mateix nom que tenia, tot i que els clients cada vegada utilitzaven més el de ca la Marieta.

En una entrevista de l'any 1992, Xavier Teixidor, nét de la Marieta, ens va fer una descripció arquitectònica del local: “Quan els avis van adquirir la fonda, la plaça de Sant Agustí tenia arcades i voltes amb l'excepció d'aquest establiment, que arribava fins a la vorera. A final dels anys vint es van fer les obres per igualar la plaça i posar arcades a davant de la fonda. En les reformes del 1952 es va construir el saló tal com l'arquitecte Claret el va planificar. Té un sabor molt especial i no crec que actualment es facin salons d'aquest tipus. L'edifici té dues portes, la 5 i 6. En aquells primers anys, el 5 era la fonda i el 6 estava dedicat a quadres per al bestiar i els carruatges.”

El matrimoni Teixidor-Vinyoles van tenir tres fills, la Consol en Josep i l'Anna. Celestino va morir l'any 1931 i la Maria, el 1949. El fill, Josep, va continuar el negoci amb l'ajuda de la seva dona, Anna Aluart Planas, fins que l'any 1975 el van traspassar a un dels seus dos fills, Xavier Teixidor, que estava casat amb Obdúlia Arribas. A l'any 1982, aquests van decidir suprimir la part de l'establiment dedicat a la hostaleria i concentrar els esforços en el restaurant.

“Des dels 12 anys que ja era a la cuina netejant fogons” va assegurar Xavier Teixidor a l'any 1996, amb motiu de la seva retirada del negoci. “Va ser així que vaig començar a aprendre a cuinar, tot i que posteriorment, amb 17 anys, vaig matricular-me a l'escola d'hostaleria de Tolosa, on vaig passar tres anys. Allà hi vaig aprendre tot el que sé de cuina francesa.” Tot i això, el que li agradava era la cuina tradicional catalana, (“sense cremes de llet”) la que seguia per tradició des del temps de l'avia Marieta.

Va començar com un local per a gent de mercat i transportistes, i es va convertir en un dels cordons umbilicals de la societat gironina, lloc de trobada d'amics, de reunions de negocis, celebracions i casaments. Actualment, encara s'hi troben matrimonis que, després de dècades, volen recordar el seu enllaç a ca la Marieta. Per aquí hi han passat molts dels personatges possibles de la política, les arts, el teatre i els negocis.

Quatre anys després de la celebració del centenari, el 1996, Xavier Teixidor Aluart i Obdúlia Arribas Masó van decidir posar punt i final a un negoci que s'havia mantingut a mans de la mateixa família durant més de cent anys. Una vegada més, la llei de les tres generacions com a màxim es feia evident, una llei que admet molt poques excepcions.

El 12 de desembre del 1996 els periodistes del diari El Punt vàrem fer l'últim dinar a l'antic menjador de ca la Marieta, un reconeixement a les bones estones que ens havien fet passar en Xevi i l'Obdúlia. El 9 de febrer del 1998, es va morir en Xavier Teixidor, a l'edat de 59 anys.