En el rovell de l'ou de la ciutat
Isidre Fontana i Alfons Salleras van aixecar un hotel ens els jardins de la casa del doctor Sureda, que ara regenten les seves filles
Acabada la Guerra Civil, Alfons Salleras va decidir que aquest no era un bon país per viure i va marxar a Veneçuela. Allà es va dedicar a la construcció fins que, a mitjan dècada dels cinquanta, va decidir que ja era hora de tornar a Girona. El 1960 es va casar amb Mercè Gomis. Va continuar en el món de la construcció fins que els problemes d'esquena el van obligar a abandonar. Es va posar en contacte amb el seu oncle, Isidre Fontana, que regentava la botiga de roba interior La Palma i, després de moltes converses, varen decidir tirar endavant un hotel.
Mercè Gomis era neboda del doctor Sureda, que tenia una finca important en la cruïlla entre la Gran Via i el carrer Maragall. El metge Sureda els va vendre una part del jardí amb l'objectiu d'aixecar-hi un hotel. Alfons Salleras va recuperar alguns dels qui havien treballat amb ell a Veneçuela i van començar a aixecar el que va ser el Condal. El 22 de juny del 1965, Isidre Fontana i Alfons Salleras van obtenir llicència municipal per obrir un establiment dedicat a residència de 3a categoria.
“Tot era molt senzill” assegura Gloria Salleras, que comparteix la propietat i la direcció de l'hotel amb Dolors Fontana, “i la majoria de les habitacions no tenien ni bany”. Tots dos es van posar al capdavant d'una aventura que encara dura.
El 1980 va morir l'Isidre Fontana. El va substituir la seva filla M. Dolors, que tot i que estava casada i treballava a Banyoles, es va veure obligada a canviar d'ofici i posar-se al capdavant de l'hotel. “Tres anys més tard, el meu pare –continua la Glòria– em va dir que o mi posava jo també, al capdavant, o que ho deixàvem córrer. A la meva germana, l'hotel no l'interessava i jo era l'única possibilitat. Havia estudiat infermeria i, sense adonar-me'n, estava al capdavant d'un negoci pel qual, igual que la Dolors, no hi tenia cap mena de vocació. Tot i això, n'estem molts satisfetes, de la decisió.” Fins aquí bé, però el present i el futur estan plens de núvols negres per als hotels familiars, o almenys això és el que pensa Glòria Salleras, tot i l'excel·lent ubicació que l'hotel té al centre de la ciutat. Assegura que amb l'entrada dels grans hotels a la ciutat no van tenir cap problema però que en els darrers anys hi ha hagut un daltabaix molt important: “Ara toca resistir.”