Un model al servei de les persones i del compromís social

Temps de crisi, d'entre­bancs per anar enda­vant, però també temps de fer aflo­rar el coratge per can­viar el para­digma soci­o­e­conòmic, el que pro­posa l'empresa coo­pe­ra­tiva, que rei­vin­dica fer de la per­sona i el com­promís social l'ele­ment cen­tral de l'eco­no­mia.

En l'actual con­text el fet coo­pe­ra­tiu català es mos­tra més viu que mai amb 5.225 empre­ses, entre coo­pe­ra­ti­ves i soci­e­tats labo­rals, donen feina a 44.915 per­so­nes, i tenen un impacte en el PIB del 3%, amb una pro­ducció anual que s'acosta als 7.000 mili­ons d'euros. El 2012 ha esde­vin­gut el ter­cer any con­se­cu­tiu de crei­xe­ment del cens de coo­pe­ra­ti­ves, fins al punt que el mes d'octu­bre pas­sat el cens arri­bava a les 126, un aug­ment de l'11% sobre el total del 2011, un 30% més que el del 2008. En la taxa intera­nual, les coo­pe­ra­ti­ves han arri­bat a aug­men­tar un 2,2% el nom­bre de tre­ba­lla­dors. Amb aques­tes xifres, s'està superant el ritme de cre­ació dels dar­rers cinc anys.

Forta vin­cu­lació. Són indi­ca­dors que reflec­tei­xen que aquest model empre­sa­rial vol assu­mir la seva quota de res­pon­sa­bi­li­tat com a vehi­cle per crear llocs de tre­ball i ser font de ser­vei a la glo­ba­li­tat de la ciu­ta­da­nia: a Cata­lu­nya, tenim 42.000 per­so­nes sòcies a les coo­pe­ra­ti­ves de ser­vei i al vol­tant d'un milió que es vin­cu­len a coo­pe­ra­ti­ves de con­sum. I no entendríem la nos­tra eco­no­mia agrícola sense les coo­pe­ra­ti­ves, que asso­cien més de 100.000 per­so­nes.

El signe dels temps també ens informa que l'eco­no­mia de la coo­pe­ració es con­ju­mina per­fec­ta­ment amb fenòmens com les xar­xes soci­als, en què la col·labo­ració entre tots els que les inte­gren és el con­cepte prin­ci­pal.

Nou con­su­mi­dor. Així mateix, d'uns anys ençà hom ha pogut com­pro­var que es forja un nou tipus de ciu­tadà con­su­mi­dor, que exi­geix a les empre­ses que li pro­ve­ei­xen béns i ser­veis que siguin capa­ces d'esta­blir un vin­cle harmònic amb les per­so­nes i orga­nit­za­ci­ons que con­fi­gu­ren el seu entorn. Els nous ges­tors, que els podem tro­bar al món coo­pe­ra­tiu, han entès per­fec­ta­ment el mis­satge, i ja saben que si es res­pon­sa­bi­lit­zen de la solució de les pro­blemàtiques soci­als que apa­re­guin, la coo­pe­ra­tiva en surt bene­fi­ci­ada, ja que es redu­ei­xen els cos­tos, s'ofe­reix una bona imatge, els tre­ba­lla­dors s'impli­quen molt més en l'empresa i és molt més pro­fi­tosa la relació amb els proveïdors.

Tots aquests actius, que fins ara eren intan­gi­bles, cada vegada són més mesu­ra­bles. És clar que és més fàcil asso­lir aques­tes fites des d'un model empre­sa­rial regit pel prin­cipi democràtic, i per­fec­ta­ment inse­rit a l'esde­ve­ni­dor de l'entorn social i ter­ri­to­rial.

Cal ser cons­ci­ents de les trans­cen­den­tals fun­ci­ons soci­als que exer­ceix el coo­pe­ra­ti­visme en diver­sos àmbits. En el coo­pe­ra­ti­visme agrari, la coo­pe­ra­tiva asso­cia titu­lars d'explo­ta­ci­ons agràries, rama­de­res o fores­tals que, gràcies a l'aplec d'afanys al si de la coo­pe­ra­tiva, poden adqui­rir amb faci­li­tats de paga­ment la maquinària i asso­lir una comer­ci­a­lit­zació dels pro­duc­tes del camp molt més àgil. No menys impor­tant és el fet que la coo­pe­ra­tiva pot com­prar la collita del pagès, molt sovint per enda­vant, cosa que per­met el finançament del cir­cu­lant. Algu­nes coo­pe­ra­ti­ves agrícoles s'han desen­vo­lu­pat fins a cons­ti­tuir sec­ci­ons de crèdit que els per­met tenir capa­ci­tat de mani­o­bra en el finançament.

En el sec­tor de l'habi­tatge, és molt valuós el punt de ree­qui­li­bri de l'oferta que ofe­rei­xen les coo­pe­ra­ti­ves, que es mar­quen com a objec­tiu ser­vir als seus socis habi­tat­ges o edi­fi­ca­ci­ons com­ple­mentàries, tot regu­lant-ne l'admi­nis­tració i el man­te­ni­ment.

L'essència. Les coo­pe­ra­ti­ves de tre­ball, que com a mínim asso­cien tres per­so­nes físiques que es pro­po­sen pro­duir deter­mi­nats pro­duc­tes o pres­tar ser­veis a ter­ce­res per­so­nes, són el cor del sec­tor, amb un total de 3.042, dis­se­mi­na­des arreu del ter­ri­tori.

No pot haver-hi millor eina per a la millora econòmica i tècnica de l'acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal que una coo­pe­ra­tiva de ser­vei, en què titu­lars d'explo­ta­ci­ons indus­tri­als o de ser­veis, o pro­fes­si­o­nals i cre­a­dors que exer­cei­xen llur acti­vi­tat per compte propi, tenen la pos­si­bi­li­tat de com­prar a un cost rao­na­ble sub­mi­nis­tra­ments neces­sa­ris per a la bona evo­lució del negoci.

En la rede­fi­nició de la tasca edu­ca­tiva hi han jugat un paper impor­tant, en els dar­rers anys, les coo­pe­ra­ti­ves d'ense­nya­ment, en una doble ves­sant: d'una banda, pro­cu­ren l'orga­nit­zació d'acti­vi­tats en qual­se­vol branca de la for­mació tècnica, artística, espor­tiva o d'altres, i de l'altra, donen suport a la docència amb la venda de mate­rial, la pràctica de l'esport o els ser­veis de cuina, entre d'altres. Con­gre­guen tots els agents de l'edu­cació: pares i mares, alum­nes, per­so­nal docent i per­so­nal no docent.

Les noves rutes que d'uns anys ençà ha emprès l'acti­tud de com­pra de béns i ser­veis, amb el con­sum res­pon­sa­ble, no es podria enten­dre sense l'oferta i la tasca pedagògica que han pro­por­ci­o­nat les coo­pe­ra­ti­ves de con­sum, que, alhora de lliu­rar béns i pres­tar ser­veis als seus socis, duen a terme una ines­ti­ma­ble tasca de for­mació i infor­mació, tot des­ta­cant la defensa que fan dels drets dels con­su­mi­dors. El con­su­mi­dor hau­ria pres consciència del comerç just o de l'existència, en el camp de l'ali­men­tació, de l'oferta agro­e­cològica, sense aques­tes coo­pe­ra­ti­ves?

El món coo­pe­ra­tiu s'obre a les noves tendències del segle XXI, i veiem com comen­cen a emer­gir empre­ses en tot el gran camp de la sos­te­ni­bi­li­tat, en sec­tors com el de les ener­gies reno­va­bles, on sor­gei­xen ini­ci­a­ti­ves interes­sants en àmbits com l'ener­gia foto­vol­taica o l'estalvi energètic.

Així mateix, en el coo­pe­ra­ti­visme agrícola, el segell de pro­ducció agro­e­cològica és una ban­dera cada vegada més visi­ble al camp català.

També, en un altre camp que havia de ser un impor­tant jaci­ment d'ini­ci­a­ti­ves empre­sa­ri­als i cre­ació de llocs de tre­ball, el de ser­veis d'atenció a les per­so­nes, les coo­pe­ra­ti­ves han assu­mit la res­pon­sa­bi­li­tat d'arri­bar allà on no pot arri­bar el sec­tor públic, i és un feno­men per­fec­ta­ment obser­va­ble com pro­li­fe­ren al llarg del ter­ri­tori per ofe­rir ser­veis en l'ampli ven­tall de la dependència.

Quan l'atur asso­leix cotes des­co­ne­gu­des i inqui­e­tants, la via coo­pe­ra­tiva ha esta­tel camí per tirar enda­vant de molts atu­rats que han deci­dit asso­ciar-se i bas­tir un nou futur en tota mena de camps pro­fes­si­o­nals.

Perquè el coo­pe­ra­ti­visme pugui nave­gar, en un esde­ve­ni­dor que es pre­senta molt incert, res­ten diver­sos rep­tes que cal esco­me­tre, com s'asse­nyala de forma insis­tent des del món coo­pe­ra­tiu. Des de les enti­tats repre­sen­ta­ti­ves del sec­tor de Cata­lu­nya, es demana a l'Admi­nis­tració pública una llei marc de coo­pe­ra­ti­ves que afa­vo­reixi la cons­ti­tució de coo­pe­ra­ti­ves, l'enfor­ti­ment de la seva gestió i l'accés a eines de finançament. En aquesta línia, el Govern va apro­var el pas­sat 25 de novem­bre la memòria prèvia a l'inici de la tra­mi­tació de l'avant­pro­jecte de llei de reforma de la llei de coo­pe­ra­ti­ves amb els objec­tius de fomen­tar la cre­ació i con­so­li­dació de coo­pe­ra­ti­ves, reforçar-ne les vies de finançament, millo­rar-ne la gestió i asso­lir un major dimen­si­o­na­ment del món coo­pe­ra­tiu mit­jançant la coo­pe­ració empre­sa­rial. Paral·lela­ment s'ha modi­fi­cat la nor­ma­tiva per adap­tar les coo­pe­ra­ti­ves a les Nor­mes Inter­na­ci­o­nals de Comp­ta­bi­li­tat i per reduir les càrre­gues admi­nis­tra­ti­ves de les coo­pe­ra­ti­ves i s'han creat i millo­rat els ins­tru­ments finan­cers amb suport públic des­ti­nats a l'eco­no­mia social i coo­pe­ra­tiva.

El sec­tor coo­pe­ra­tiu, per man­te­nir-se viu i no caure en l'anqui­lo­sa­ment, també té deu­res a fer en els pròxims anys, com ara repen­sar contínua­ment el negoci i adap­tar-se a un mer­cat sem­pre mutant, sense per­dre com a divisa de la gestió que cal tenir l'empresa prou capi­ta­lit­zada i fer un ús prou intel·ligent de l'actiu, una estratègia impres­cin­di­ble si hom desitja que l'empresa no tin­gui sotra­ga­des.

Aple­gar esforços. Les ali­an­ces, en un país que sovint peca d'una certa al·lèrgia a com­par­tir deci­si­ons, han de ser inde­fu­gi­bles en els anys a venir, si les coo­pe­ra­ti­ves volen gua­nyar en diver­si­fi­cació i abas­tar els mer­cats inter­na­ci­o­nals. En l'esta­tut jurídic de la coo­pe­ra­tiva, també cal reforçar la figura de la per­sona sòcia, amb con­trac­tes soci­e­ta­ris i una par­ti­ci­pació estruc­tu­rada. També pot tenir un paper impor­tant la figura del con­se­ller inde­pen­dent als con­sells rec­tors.

Final­ment, per enfor­tir-se, la coo­pe­ra­tiva s'ha de pre­o­cu­par d'arre­lar-se a la comu­ni­tat, a través de xar­xes de per­so­nes i enti­tats.