La gastronomia com a referent de qualitat al món
patrimoni immaterial. Catalunya prepara la candidatura a la Unesco per al proper 2014
Cuiners com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca, Carles Gaig, Sergi Arola, o el desaparegut Santi Santamaria, entre d'altres, han situat la cuina catalana al club més selecte de la gastronomia mundial, abans copat quasi exclusivament pel veí Estat francès. Avui Catalunya congrega una seixantena d'estrelles Michelin i els seus vins i caves arriben a botigues i restaurants de tot el món i tenen el reconeixement de les guies i rànquings més selectes.
Per això, en els últims anys l'enogastronomia ha guanyat pes com a element d'atracció de turisme, i per això també és una àrea que el govern vol continuar potenciant. En paraules del conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, el turisme enogastronòmic és un “producte prioritari i estratègic per a la promoció de Catalunya com a destinació turística”.
En aquest sentit, la candidatura de la cuina tradicional catalana a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco que es prepara per al 2014 serà un pas determinant. Com a pas previ i necessari, el Parlament l'ha reconeguda com a Patrimoni Immaterial de Catalunya. Dins aquest context, la Generalitat ha endegat una sèrie d'iniciatives per reconèixer i potenciar la rica tradició culinària catalana que es remunta a temps immemorials. Una mostra d'això és el Llibre de Sent Soví, un receptari català del segle XIV considerat fins ara un dels més antics d'Europa i punt de referència pel que fa al naixement de la cuina catalana.
Una de les iniciatives més destacades és la constitució dels col·lectius de cuina de Catalunya, agrupacions de restaurants i altres establiments gastronòmics que basen la seva oferta en els productes locals i d'acord amb la tradició de la cuina del territori que representen.
Es tracta d'una iniciativa pionera a l'Estat espanyol que s'integra en el Club de Turisme Gastronòmic de Turisme de Catalunya com a plataforma de treball per a la promoció conjunta del país com a destinació de qualitat i de referència internacional en el turisme gastronòmic, amb un eix vertebrador basat en la promoció del producte, la cuina i el territori. En total hi ha 21 col·lectius de cuina de Catalunya que apleguen més de 200 restaurants i establiments.
La base per a aquests col·lectius de cuina és l'extens cistell de productes de qualitat produïts a Catalunya. N'hi ha que tenen diversos distintius d'origen i qualitat agroalimentària, com ara les denominacions d'origen i les indicacions geogràfiques protegides.
En aquest sentit, la cuina tradicional catalana, la direcció general de Turisme i l'associació de fondes de Catalunya també han posat en marxa una prova pilot en què participen entre quinze i vint fondes i que té l'objectiu de distingir els establiments que tenen com a referència la gastronomia catalana, ja sigui en el vessant de cuina tradicional o en el de creativa. En qualsevol cas, l'oferta gastronòmica s'ha de vincular amb els productes autòctons i de proximitat.
En aquesta tasca de promoció, també hi juguen un paper destacat les més de 300 activitats i mostres gastronòmiques que se celebren a l'any a Catalunya. Alguna de les més destacades és el Fòrum Gastronòmic (Girona), Alimentaria Barcelona i la Fira sobre Salut i Alimentació Slow Food (Lleida).
I també es mereix un punt i a part l'enoturisme. Catalunya disposa d'11 denominacions d'origen vinícoles i la denominació d'origen de cava, i l'Agència Catalana de Turisme treballa per promocionar les experiències enoturístiques com a punt d'atracció de visitants. S'han organitzat fòrums, viatges de benchmarking especialitzats en enoturisme, s'han fet visites a cellers, rutes enològiques, etc...