20. Pere de Darnius

L'agost del 1437, el canonge altempordanès Pere de Darnius passà a formar part de la terna, en representació de l'Església, que comandava la Generalitat. Fou canonge del capítol catedral de Girona i sagristà major d'aquesta seu. Posteriorment va ser designat canonge i ardiaca major de la catedral d'Elna. Durant la seva presidència hagué d'afrontar la constant demanda de recursos del rei Alfons per atendre la seva lluita a Nàpols. El rei autoritzà el 1434 la construcció d'un port a Barcelona, que no es va fer efectiva fins al 1439, amb resultats decebedors: en pocs mesos l'acció del mar malmeté la construcció. Foren també anys difícils pel flagell de la pesta que el juny del 1439 obligà el president i els seus tres oïdors a traslladar-se temporalment a Vic, fugint dels estralls que causava l'epidèmia a Barcelona. Fins al desembre, un cop va passar el perill, no pogueren tornar a la capital del Principat.