20. Pere de Darnius

L'agost del 1437, el canonge altem­por­danès Pere de Dar­nius passà a for­mar part de la terna, en repre­sen­tació de l'Església, que coman­dava la Gene­ra­li­tat. Fou canonge del capítol cate­dral de Girona i sagristà major d'aquesta seu. Poste­ri­or­ment va ser desig­nat canonge i ardi­aca major de la cate­dral d'Elna. Durant la seva pre­sidència hagué d'afron­tar la cons­tant demanda de recur­sos del rei Alfons per aten­dre la seva lluita a Nàpols. El rei auto­ritzà el 1434 la cons­trucció d'un port a Bar­ce­lona, que no es va fer efec­tiva fins al 1439, amb resul­tats dece­be­dors: en pocs mesos l'acció del mar mal­meté la cons­trucció. Foren també anys difícils pel fla­gell de la pesta que el juny del 1439 obligà el pre­si­dent i els seus tres oïdors a tras­lla­dar-se tem­po­ral­ment a Vic, fugint dels estralls que cau­sava l'epidèmia a Bar­ce­lona. Fins al desem­bre, un cop va pas­sar el perill, no pogue­ren tor­nar a la capi­tal del Prin­ci­pat.