72. Rafael d'Oms

El juliol del 1581 l'ardi­aca major i canonge de la seu tar­ra­go­nina fou esco­llit com a repre­sen­tant del braç eclesiàstic. Man­tingué una acti­tud política prou dinàmica durant els anys poste­ri­ors al seu govern al cap­da­vant de la Dipu­tació del Gene­ral. La seva vin­cu­lació a la Gene­ra­li­tat datava de l'encàrrec rebut el març del 1578 de diri­gir les obres de cons­trucció de la Casa del Gene­ral a Tar­ra­gona. Mesos més tard ocupà també l'ofici de dipu­tat local de Tar­ra­gona, poc abans que restés vedat als cler­gues. Després de la seva regència man­tingué els lli­gams amb la política bar­ce­lo­nina. Va assis­tir a nou jun­tes de braços durant els anys clau 1587-93 i fou esco­llit per for­mar part d'una divui­tena. Quan va aban­do­nar la seva res­pon­sa­bi­li­tat política va ser desig­nat síndic del Capítol tar­ra­goní a la Cort de Montsó, el 1585. Pel que fa a la seva etapa al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat, va viure un període d'activa cam­pa­nya con­tra el deute, en la qual s'acu­mu­la­ren memo­ri­als d'exe­cució en béns de deu­tors per un valor supe­rior a les 300.000 lliu­res. Amb tot, les acu­sa­ci­ons de negligència en la recu­pe­ració del deute con­ti­nu­a­ren sovin­te­jant, cosa que tocava de ple la imatge pública de la ins­ti­tució cata­lana. L'estiu del 1583, la Dipu­tació impulsà una política d'acords amb els deu­tors amb l'objec­tiu de liqui­dar el deute de manera acor­dada. La lluita con­tra el frau era l'altra cara de la mateixa moneda. Entre les actu­a­ci­ons més exem­plars i espec­ta­cu­lars des­tacà l'escor­coll d'una galera geno­vesa dut a terme per cin­quanta-cinc ofi­ci­als el maig del 1583. El rela­xa­ment del per­so­nal al ser­vei del Gene­ral portà la Dipu­tació, a par­tir del 1582, a fer front al cla­morós absen­tisme labo­ral a l'admi­nis­tració amb diver­ses mesu­res. Els afers rela­ci­o­nats amb l'admi­nis­tració eclesiàstica també van tenir un paper impor­tant en aquest període. El 1582 el con­sis­tori envià un ambai­xada a Madrid per pro­tes­tar pel crei­xent males­tar que es vivia a Mont­ser­rat entre els mon­jos cata­lans i els estran­gers.