2006-2010
128. José Montilla i Aguilera
El primer president contemporani nascut fora de Catalunya i el primer que no aconsegueix revalidar el càrrec en unes eleccions al Parlament
José Montilla i Aguilera és el primer president de la Generalitat de l'era moderna nascut fora de Catalunya. És oriünd del petit poble d'El Remolino, que forma part del municipi andalús d'Iznájar. Montilla hi va néixer el 15 de gener de 1955. Tota la família treballava al camp, fins que els seus membres van passar a la construcció a causa de les obres d'un pantà. Durant una època va estar vivint a Puente Genil, prop de Còrdova, i amb 16 anys, el 1971, la família va decidir provar sort a Catalunya i es va instal·lar a Sant Joan Despí. Com molts altres joves, va combinar els estudis amb la feina, primer en una empresa d'arts gràfiques i després en una de components electrònics. Va començar a estudiar dret i ciències econòmiques, estudis que no va acabar perquè no els podia compaginar amb la feina.
Al cap de poc d'arribar a Catalunya es va implicar en la lluita antifranquista al Baix Llobregat. El 1972 va entrar a formar part d'un grup clandestí d'extrema esquerra i tres anys després s'afiliava al PSUC. Va participar en nombroses manifestacions il·legals en defensa de la democràcia durant aquests anys, tot i que no va poder estar present en les més importants de la Transició perquè estava fent el servei militar a València. El 1978 s'incorpora definitivament al Partit dels Socialistes i el 1980 ja forma part del consell nacional del partit.
El 1979 es presenta per primer cop a unes eleccions, formant part de la llista socialista que es presenta a Sant Joan Despí. A la ciutat exercirà el càrrec de tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda i serà el portaveu del grup municipal socialista. Quatre anys més tard encapçalarà la llista del PSC a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, ciutat on s'havia traslladat a finals del 1979. El 1985 el designen alcalde gràcies a un pacte entre el PSC i el PSUC, i el 1987 guanya l'alcaldia de Cornellà per majoria absoluta. Fins al 2003 serà reescollit amb aquesta folgada majoria. El 2004 deixarà l'alcaldia en mans d'Antonio Balmón.
En l'àmbit del partit ocupa de seguida tasques de responsabilitat. El 1994 és escollit secretari d'organització i el 2000, primer secretari, càrrec que ocuparà durant onze anys. Montilla governa durant poc més d'una dècada amb mà ferma el PSC i col·loca en llocs clau de la direcció del partit dirigents de la federació del Baix Llobregat, que esdevé hegemònica. En l'àmbit del PSOE, també l'any 2000 és designat membre de la comissió executiva federal socialista, on s'encarrega d'una de les secretaries executives, i s'hi mantindrà fins al 2008.
Montilla va ocupar càrrecs de responsabilitat supramunicipals en la seva etapa de regidor i alcalde. Entre el 1983 i el 2004 va ser membre de la Diputació de Barcelona, en la qual va ocupar dues vicepresidències fins que en va assolir la màxima responsabilitat entre el juliol del 2003 i el març del 2004. El polític socialista ha de deixar els seus càrrecs públics a Catalunya per ocupar el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, cartera a la qual accedeix amb José Luis Rodríguez Zapatero, en el govern entre el 2004 i el 2006.
El PRESIDENT DEL SEGON TRIPARTIT
L'1 de novembre del 2006 se celebren eleccions i es torna a repetir la història dels anteriors comicis. CiU guanya les votacions però Montilla serà escollit president amb els vots d'ERC i ICV. El 28 de novembre pren possessió del càrrec, en una legislatura que promet que serà més tranquil·la que l'anterior, que els cronistes polítics havien comparat amb el Dragon Khan, una de les atraccions de Port Aventura. El 2010 es tornarà a presentar, però aquest cop les forces d'esquerra s'esfondren i permeten a CiU governar. Montilla es converteix en el primer president contemporani que no aconsegueix revalidar el càrrec. L'expresident renuncia a l'acta de diputat i actualment és membre del Senat espanyol.