Laureà Dalmau Pla

Laureà Dalmau Pla va néixer a Agullana el 15 d'abril de 1880 i va morir a Girona, ciutat on va exercir molt de temps la medicina, el 2 de febrer de 1969. Va ser un gran catalanista, un infatigable lluitador per Catalunya. Metge i poeta, ciutadà exemplar, fou diputat per Girona a la Generalitat de Catalunya i va fer una campanya intensa i eficacíssima a les nostres contrades per tal d'obtenir el recolzament popular de l'Estatut de 1931. Als setze anys li va ser concedit un accèssit per la poesia «El misteri dels pastors» als jocs florals de Barcelona, que presidia Joan Maragall. Un cop acabat el batxillerat seguí la carrera de medicina a Barcelona, on va tenir també una activitat literària intensa. El 1907 va guanyar la flor natural als jocs florals d'Hostafrancs. El 1906, als de Girona, li havien premiat els sonets «Emblemes», «La verge morta» i «Llàgrimes», d'una gran delicadesa, especialment el segon. Al certamen literari i artístic d'Olot del 1911 obtingué dos premis: pel poema «Paisatge marí» i per «Geòrgiques». Col·laborava a Armonía, com també a L'Escena Catalana, Revista Catalana i Ofrena.