Pere de Rocabertí i d'Erill

Pere de Rocabertí era el menor dels fills del baró de Maçanet de Cabrenys Guillem Hug de Rocabertí i de Francesca d'Erill, un d'aquells fills de noble que calia que es fessin un nom com a soldats de fortuna per tal d'aconseguir escalar socialment. Segurament devia participar en els negocis de vaixells que tenia el seu pare. La primera notícia que en tenim és del 1442, arran de l'assassinat d'un oncle del vescomte de Rocabertí. Quan esclatà el conflicte entre el rei i la Generalitat el 1462, Pere de Rocabertí fou un dels primers a secundar la crida de la reina Joana Enríquez per defensar Girona, i va ser un dels caps militars durant el setge de les tropes de la Diputació pel comte de Pallars a la Força de Girona. En agraïment pels serveis es va convertir en capità de la ciutat quan la reina va marxar, i en veguer reial de Girona i Besalú. Va ser un aliat fidel del rei Joan el Gran i va mantenir la ciutat fidel al rei mentre va durar la guerra. Diversos afers bèl·lics li van fer perdre suport i el rei va decidir rellevar-lo dels càrrecs gironins. Després del relleu, el 1469, la ciutat va caure a mans dels rebels. Després de la guerra va comandar un exèrcit per recuperar Perpinyà. Va ser nomenat governador del Rosselló però no va aconseguir recuperar el territori de mans franceses, territori que no tornaria a la Corona d'Aragó fins al regnat de Ferran el Catòlic. El 1490 hi ha constància que ja era mort.