La trampa de Diana Spencer

Traïció. L’Església anglicana no oblida. El reverend Richard Chartres, bisbe de Londres, va esperar ahir que es fes el silenci a dintre la parròquia de Guard’s Chapel, a prop del Palau de Buckingham, per materialitzar la revenja. Minuts després de migdia, les fugues de Bach, Händel i Rakhmàninov havien acompanyat els prop de 500 convidats a la cerimònia en record de la darrera princesa de Gal·les, Diana. Entre els assistents hi havia els seus fills, Guillem i Enric, la família reial, i 110 representants de societats benèfiques, que van seure a l’església amb el primer ministre, Gordon Brown. Llavors, el pastor Chartres va obrir la seva al·locució amb una exclamació seca: “«Algú de vosaltres m’ha fet trampes!», va dir la princesa de Gal·les...”. L’eco de la seva veu va ressonar per la capella.

El bisbe de Londres va començar el discurs amb una anècdota sobre la princesa, que a finals dels anys vuitanta jugava a cartes amb els malalts de sida de Middlesex Hospital, a despit de la xacra social que aleshores arrossegava aquesta malaltia. La princesa Diana “va fer un petó a la galta a un pacient de la síndrome l’any 1987”, va dir el reverend Chartres, “un gest que va fer canviar de la nit al dia el prejudici que els aïllava de la resta de la gent”. “Cadascú, però”, va remarcar, “en deu tenir els seus propis records”.

Efectivament, en la ment de tothom –també d’alguns centenars de persones al carrer– van tornar els rostres enutjats dels representants de l’Església anglicana que van oposar-se al matrimoni entre el príncep Carles i la seva amistançada, Camilla Parker-Bowles –o la Rottweiller, com Lady Di solia anomenar-la després d’haver-se divorciat del príncep en 1996. De fet, el 2005 Carles i Camilla van oficialitzar primer la seva relació amb una cerimònia civil, en la qual no van participar ni la reina Elisabet ni el seu marit, el duc d’Edimburg.

Ahir hi era tothom (menys Camilla, que passejava per Escòcia), encara que, a parer del bisbe de Londres, “pocs tenen dret a parlar de la princesa de Gal·les” a part dels seus dos fills. Després que el bisbe parlés, el príncep Enric va declarar davant l’auditori: “La mort de la mare ha partit les nostres vides en dos”. I va afegir: “Ella va ser, senzillament, la millor mare del món, i la trobem a faltar”.

“Si Diana Spencer hagués tingut coneixements bàsics d’història”, va escriure la columnista Germaine Greer a les pàgines de The Times, “hauria sabut que casar-se amb el príncep de Gal·les és un bitllet sense tornada cap al desastre”. La premsa conservadora britànica va mostrar-se ahir dura amb la figura de Lady Di. El Daily Telegraph afirmava que el seu llegat és “tan sols una pila interminable d’elogis banals”, mentre The Economist la coronava amb el títol de “la reina del carnaval”.

La revista de publicació setmanal The Spectator, portaveu dels debats intel·lectuals del Partit Conservador, la va qualificar d’“harpia obsessionada amb la popularitat mediàtica”. Prop d’un quaranta per cent de l’opinió pública, d’acord amb la BBC, pensa el mateix. Aquesta és, doncs, la segona mort de Lady Di.