Miranda Kerr, l'avantguardista

Miranda Kerr, la guapa australiana que pot presumir de ser nòvia d'Orlando Bloom, ser imatge de firmes glamuroses de cosmètics i tenir un lloc fix a la selecta i sexi passarel·la de roba interior de Victoria's Secret, es va imbuir ahir de l'esperit avantguardista i independent que abandera la passarel·la 080 a Barcelona: "M'agrada que es faci això", va ser una de les escasses frases que va dir.

La cotitzada model va participar en les dues primeres desfilades d'un esdeveniment que, tal com va dir ahir Josep Huguet, "no té marxa enrere i ja s'està consolidant en la moda independent i emergent".

Tot i que el pla dinamitzador de la moda engegat per la conselleria d'Innovació, Universitat i Empresa s'emmarcava inicialment entre el 2007 i el 2010, Huguet va confirmar a aquest diari que "hi haurà continuïtat". Totes les línies obertes tiraran endavant, incloent-hi la internacionalització de les firmes, però la part comercial en surt reforçada.

"Volem que Barcelona s'entengui com una plaça de compres de moda, i a això hi ajuden les moltes connexions de vols low cost que té la ciutat", explicava, i enllaçava aquesta idea amb el concepte de Barcelona Fashion Place del qual tant se sent parlar darrerament.

Huguet prefereix que el detalli l'Ajuntament, incloent el que fa referència a la creació una futura fira de moda que substitueixi el Bread & Butter. "Nosaltres ens centrem en la 080, que ha crescut en compradors -60-, periodistes acreditats i desfilades", comentava al costat de Miriam Ponsa, la primera dissenyadora a obrir el foc, com altres anys ho van fer les també consolidades Teresa Helbig i Txell Miras.

Noms internacionals
"M'encanta que aquest any s'hi hagin afegit noms internacionals perquè ens fa més oberts de mires", deia Ponsa, de 35 anys, que té botiga a Barcelona, n'acaba d'obrir a Manresa i si guanyés els 20.000 euros del premi a la millor col·lecció que ofereix la conselleria "en faria una de nòmada".

La seva col·lecció presenta una dona vestida per anar a treballar, però no com hem vist a París fins ara (en una oficina chic dels anys 40), sinó disposada a trepitjar l'asfalt amb comoditat, tonalitats discretes i modernitat.

Si es tria la seva roba, queda clar que es fa una aposta per l'avantguarda que entén els pantalons com peces àmplies farcides de plecs, que investiga amb el làtex fins que agafa la textura de goma, i que fa jerseis amb tires de roba tricotades amb punt babau, com el que va col·locar a Kerr. "S'ho ha deixat posar tot, com a bona professional, fins i tot les gorres de llana".

Ara bé, en la següent desfilada, la d'un jove canadenc que ha passat pels tallers de la francesa Lanvin i es fa dir Markfast, la top duia un dels vestits més discrets d'una col·lecció que s'ajustava al cos de la dona, amb forats, tires... I de tant en tant distreia la vista amb alguna faldilla farcida de serrells.

Tres homes més
Tres homes més van completar la tarda: Gori de Palma va sumar-se al revival dels vuitanta en què volen que ens endinsem però amb una línia canyera que recupera tant el new age com el moviment punk. Maikel Bongaerts apostava per la sastreria tradicional i Manuel Bolaño tornava a deixar bocabadat l'auditori, però amb l'antítesi del que va presentar en l'edició anterior.

Si llavors es fixava en les viudes endolades de la seva Galícia natal, el d'ahir va ser tot un recital de colors, en què va recuperar peces del folklore de la terra celta, especialment els coloristes peliqueiros, uns personatges que animen el Carnestoltes amb toreres, tuls i màscares.

La seva és la proposta menys convencional del projecte Bressol de joves talents -que subvenciona el govern- i ell pot ser que sigui qui té menys aspiracions comercials.

Sembla haver decidit que o aconsegueix ser un nou Galliano o es perd pel Finisterre. Les seves peces, com les de 33 dissenyadors més, es poden veure a la carpa transparent de l'entrada del pavelló italià de la Fira de Montjuïc, un espai magnífic si no fos perquè a migdia sembla un forn. Ja se sap, per presumir -en l'estil que sigui- s'ha de patir.