Dones a Guantánamo

Es parla, aquests dies, de les tortures terrorífiques que van patir els presoners de Guantánamo sota la supervisió de dirigents nord-americans. Entre elles, l’“asfíxia simulada”. No cal dir com trobo d’esgarrifoses aquestes pràctiques. 

Però és cert (ho dic amb honestedat) que no sé com s’hauria de fer per interrogar, per exemple, gent com els assassins confessos de Marta del Castillo. Com s’ha de fer perquè diguin d’una vegada on és el seu cadàver? No ho sé. I també és cert (també ho dic amb honestedat) que suposo que alguns dels presoners de Guantánamo no deuen ser uns sants (cosa que no justifica que se’ls martiritzi, esclar). Obama, en aquest sentit, ha declarat que no els pensa repatriar, ni acollir als Estats Units, perquè després del que han passat “podrien cometre atemptats”. Per tant, ens els encoloma a nosaltres. 

El cas és que, segons l’agència AP, entre les tortures de Guantánamo hi ha la d’utilitzar dones durant els interrogatoris per humiliar més els presoners, que en molts casos no ens consideren iguals que ells. En altres casos, aquestes dones duien minifaldilla. I en d’altres, feien veure que tenien la menstruació i tocaven amb sang menstrual simulada les víctimes. (Per als musulmans, segons AP, el contacte amb una dona durant la menstruació, fa que l’home sigui impur i no pugui resar.) 

Algú pot pensar que és immoral fer servir dones per interrogar homes, si resulta que aquests homes tenen una religió que els fa creure, entre altres coses, que la sang menstrual de les dones és impura. Ho és, d’immoral? No és el mateix sistema que va fer servir Bin Laden per aconseguir que Mohamed Atta es convertís en pilot suïcida? Prometre-li una qüestió basada en la fe com ara un estoc de verges ties bones que l’esperaven al Paradís? Juro per Jack Daniels que no tinc resposta.