Sense - Avui

Tarragona i Girona posen condicions a la fusió de caixes

arrelament El món local pressiona perquè si les dues entitats es fusionen no es dilueixi la seva vocació territorial segura L’operació es veu inevitable

La més que pro­ba­ble fusió entre les cai­xes de Tar­ra­gona i Girona, a la qual se suma­ria també la ter­cera enti­tat de fun­dació pública Caixa Cata­lu­nya, pro­voca recels entre les ins­ti­tu­ci­ons soci­als, cul­tu­rals i econòmiques de les ciu­tats pro­ta­go­nis­tes. El món local gironí i tar­ra­goní adme­ten que el procés de con­cen­tració és ine­vi­ta­ble, però dei­xen clar que no es pot fer a qual­se­vol preu.

Les tres cai­xes podrien anun­ciar la seva inte­gració després de l’estiu. Hi ha, però, altres opci­ons. Els impul­sors de la pri­mera fusió cata­lana de cai­xes –de Saba­dell, Ter­rassa i Man­lleu– han dei­xat la porta oberta del seu pro­jecte a les cai­xes de Tar­ra­gona i Girona. En tot cas, el que és clar és que hi haurà movi­ments ben aviat. Sin­di­cats, ins­ti­tu­ci­ons i empre­sa­ris del ter­ri­tori ja han començat a pren­dre par­tit i fixar pri­o­ri­tats.
El que més inqui­e­tud genera és l’impacte que poden tenir aquests movi­ments en la vin­cu­lació de les cai­xes en el seu ter­ri­tori d’ori­gen. A Tar­ra­gona, els que han pres una posició més con­tun­dent han estat les patro­nals Cepta i Pimec, que ofi­ci­al­ment han adop­tat una posició contrària a la fusió.

“Seria molt nega­tiu que pri­mes­sin les raons loca­lis­tes de caràcter polític a l’hora de dis­se­nyar un mapa de fusi­ons”, asse­gura Antoni Bel­monte, pre­si­dent de la Con­fe­de­ració Empre­sa­rial de la Província de Tar­ra­gona (Cepta). Per Joa­quim Sen­dra, pre­si­dent de Pimec a Tar­ra­gona, la con­cen­tració és un fre a la com­pe­ti­ti­vi­tat i endu­rirà les con­di­ci­ons dels crèdits als empre­sa­ris.

Més pru­dent es mos­tra Albert Abelló, pre­si­dent de la Cam­bra de Tar­ra­gona. Abelló no des­carta la fusió, però demana que si s’acaba fent, això no impli­qui allu­nyar de Tar­ra­gona la presa de deci­si­ons sobre la con­cessió de crèdits. “Tar­ra­gona no es pot per­me­tre per­dre una ins­ti­tució amb vocació ter­ri­to­rial”, afirma.

Fonts pròximes a la nego­ci­ació asse­gu­ren que l’assem­blea de la futura enti­tat garan­tirà a les dipu­ta­ci­ons de Girona i Tar­ra­gona una repre­sen­tació pro­por­ci­o­nal­ment supe­rior al pes que els cor­res­pon­dria i que, almenys els pri­mers anys, con­ti­nu­a­ran fun­ci­o­nant les obres soci­als de forma inde­pen­dent.

Divisió sin­di­cal
Un altre front obert són els tre­ba­lla­dors, que també tenen repre­sen­tació a l’assem­blea. Jordi Sal­va­dor, secre­tari gene­ral d’UGT, no veu amb bons ulls la fusió. “El mer­cat no porta necessària­ment a una fusió, volem man­te­nir la presa de deci­si­ons aquí”, asse­gura. Tam­poc ho veu clar CCOO, que està pre­o­cu­pat per la reta­llada de llocs de tre­ball. “Hi ha mol­tes ofi­ci­nes de dos emple­ats i aquí no sobra ningú”, explica Josep Magriñà, dele­gat de ser­veis finan­cers de CCOO.

Per con­tra, el Sin­di­cat d’Estalvi de Cata­lu­nya (SEC), que és majo­ri­tari al comitè d’empresa de Caixa Tar­ra­gona, no veu mala­ment l’ope­ració. “És una opor­tu­ni­tat per seguir sent com­pe­ti­tius”, afirma el pre­si­dent del comitè, Gaietà Jové. Segons el SEC, la xarxa comer­cial de Caixa Tar­ra­gona, Caixa Cata­lu­nya i Caixa Girona “no se solapa”, i en cas que cal­gui reduir la plan­ti­lla hi ha uns 1.300 tre­ba­lla­dors entre les tres enti­tats que podrien pre­ju­bi­lar-se.

A nivell de par­tits, CiU, que governa la Dipu­tació de Tar­ra­gona (fun­da­dora de l’enti­tat), no fa mala cara a la fusió. Això sí, el con­ver­gent Quim Nin vol garan­ties que Caixa Tar­ra­gona prendrà la decisió sense “ingerències polítiques” i que la demar­cació no perdrà pes ni poder de decisió sobre l’obra social. El PSC ho veu del tot via­ble.

Pel que fa a les enti­tats més repre­sen­ta­ti­ves dels àmbits polític, social i econòmic de les comar­ques giro­ni­nes, es mos­tren divi­di­des davant de la pos­si­ble ope­ració. La prin­ci­pal patro­nal, la Fede­ració d’Orga­nit­za­ci­ons Empre­sa­ri­als de Girona (FOEG), s’hi ha mos­trat contrària perquè trau­ria “ope­ra­ti­vi­tat” a la caixa giro­nina. “Actu­al­ment l’enti­tat ja és modèlica en el trac­ta­ment de recur­sos, l’obra social i els resul­tats econòmics”, asse­gura el pre­si­dent de la FOEG, Jordi Comas.

Una opo­sició que també com­par­teix l’altra patro­nal de la província, la Pimec, però amb mati­sos. Segons el seu pre­si­dent a Girona, Iñaki Frade, si no hi estan obli­ga­des pel Banc d’Espa­nya el més encer­tat és que Caixa Girona es man­tin­gui inde­pen­dent perquè “ser més gran no vol dir necessària­ment ser més efi­ci­ent”. El por­ta­veu de Pimec afe­geix que en cas d’aliança s’han de garan­tir les con­di­ci­ons de finançament que actu­al­ment tenen part de les pimes amb les tres cai­xes. “N’hi ha mol­tes que tenen repar­tits els seus crèdits entre dues o les tres enti­tats bancàries”, alerta Frade.

El sin­di­cat UGT tam­poc vol sen­tir par­lar de la paraula fusió. La seva secretària gene­ral a les comar­ques giro­ni­nes, Dolors Bassa, afirma que pro­vo­ca­ria una reducció de la plan­ti­lla i de les obres soci­als.
L’altra cara de la moneda la pro­ta­go­nitza la Uni­ver­si­tat de Girona, que no veu mala­ment l’aliança perquè l’enti­tat bancària acon­se­gui­ria arre­lar-se “en un marc més ample que el gironí: el català”. “A la UdG hi ha molts estu­di­ants giro­nins però també en tenim un gruix impor­tant de la resta de demar­ca­ci­ons cata­la­nes i això ens agrada”, exem­pli­fica la seva rec­tora, Anna Maria Geli.

La Cam­bra de Comerç de Girona també apro­va­ria la unió sem­pre que la caixa giro­nina man­tin­gui la seva ter­ri­to­ri­a­li­tat i l’obra social. Una opinió que com­par­teix Càritas, amb qui l’enti­tat té sig­nats diver­sos con­ve­nis de col·labo­ració. “S’hau­ria de pre­ser­var la vocació social de les tres enti­tats i enfor­tir la seva presència a la demar­cació”, con­creta el secre­tari gene­ral de Càritas Dio­ce­sana a Girona, Sal­va­dor Maneu.

El polític és l’àmbit més reti­cent a incli­nar-se per una opció o una altra. El sub­de­le­gat del govern cen­tral, Fran­cesc Fran­cisco-Bus­quets, asse­gura que ha de ser el con­sell d’admi­nis­tració de Caixa Girona qui valori si és o no via­ble la fusió perquè és el que té tota la infor­mació. Tot i així, el por­ta­veu del govern cen­tral a Girona alerta que s’ha d’inten­tar que “les comar­ques giro­ni­nes no en sur­tin per­ju­di­ca­des”. Una opinió molt simi­lar té l’alcal­dessa de Girona, Anna Pagans, que demana prudència i que si es tira enda­vant l’aliança es “man­tin­gui la iden­ti­fi­cació ter­ri­to­rial”. Per la seva banda, el dele­gat de la Gene­ra­li­tat, Jordi Mar­ti­noy, afirma que tot depèn del tipus de fusió. “Si ser­veix perquè Caixa Girona tin­gui encara més actius i incor­pori cri­te­ris de decisió i d’inversió ter­ri­to­ri­als, hi podria estar a favor”, afirma.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.