13. Marc de Vilalba

L'agost del 1413, les Corts reu­ni­des a Bar­ce­lona desig­na­ren l'abat de Mont­ser­rat com a nou màxim repre­sen­tant de la Gene­ra­li­tat. Marc de Vilalba per­ta­nyia a una família de la petita noblesa del Vallès. Lli­cen­ciat en dret, fou monjo bene­dictí al mones­tir de Ripoll, comu­ni­tat on va anar assu­mint res­pon­sa­bi­li­tats inter­nes fins arri­bar a ser-ne l'abat, pro­mo­gut pel papa Benet XIII. Amb el suport del rei Martí l'Humà, de qui n'era con­se­ller, i el beneplàcit del mateix papa, se'l nomenà abat de Mont­ser­rat. El pres­tigi asso­lit li per­meté ser con­se­ller i ambai­xa­dor de diver­sos monar­ques. Repre­sentà Mont­ser­rat el 1410 en el Par­la­ment de l'Inter­regne i en diver­ses oca­si­ons, poste­ri­or­ment, a les Corts cata­la­nes. Dipu­tat del braç eclesiàstic en dues oca­si­ons, va for­mar part de la comissió que havia de super­vi­sar l'actu­ació dels com­pro­mis­sa­ris reu­nits a Casp, que pro­cla­ma­ren rei Fer­ran I d'Ante­quera. El nou rei li con­sultà la con­veniència de repri­mir mili­tar­ment la rebel·lió del comte Jaume d'Urgell. Favo­ra­ble a la solució mili­tar, acom­panyà el monarca en el setge de Bala­guer. Sota el reg­nat d'Alfons el Magnànim, el 1431, tornà a ocu­par la pre­sidència al llarg d'un nou tri­enni. S'hi enfrontà en defensa dels pri­vi­le­gis del cler­gat i els nobles. Marc de Vilalba també pas­sarà a la història per haver acon­se­guit alli­be­rar Mont­ser­rat de la dependència i ser­vi­tud de Ripoll.