14. Andreu Bertran

El 1416, Andreu Ber­tran, bisbe de Bar­ce­lona, va ser triat per repre­sen­tar el braç eclesiàstic a les Corts. Nas­cut a València en una data inde­ter­mi­nada del segle XIV, era un bon conei­xe­dor de l'hebreu i l'àrab, i s'espe­cula que podria haver nas­cut en el si d'una família jueva. Mes­tre en teo­lo­gia, fou un dels savis cris­ti­ans que el 1414 van par­ti­ci­par en la dis­puta de Tor­tosa amb rabins jueus sota la pre­sidència del papa Benet XIII –gran pro­tec­tor de Ber­tran– i del seu con­fes­sor, Vicent Fer­rer. S'atri­bu­eix al seu zel de jueu con­vers la denúncia que va por­tar a con­si­de­rar dub­to­ses les còpies jue­ves de la Bíblia, pre­sump­ta­ment mani­pu­la­des pels rabins. L'objec­tiu que ama­gava aquesta acció era la liqui­dació defi­ni­tiva de les comu­ni­tats hebrees al ter­ri­tori de la Corona d'Aragó. A la mort de Fer­ran I, Alfons el Magnànim impul­sa­ria el procés a favor de la uni­tat de l'Església, en aquell moment repre­sen­tada per tres papes. El 1417 va asso­lir el seu objec­tiu i es va triar com a can­di­dat uni­tari Martí V. Ber­tran, que havia donat suport incon­di­ci­o­nal a Benet XIII, va pro­me­tre fide­li­tat al nou pontífex, que el va nome­nar bisbe de Girona, fet al qual Ber­tran es va resis­tir sense èxit. Ber­tran, i també les Corts, s'enfron­ta­rien al rei Alfons, que va gosar fer ser­vir el cas­tellà per pri­mer cop en la història al Par­la­ment de Bar­ce­lona. Tot i que poste­ri­or­ment cor­re­gi­ria les for­mes, la tensió no des­a­pa­rei­xe­ria.