17. Felip de Malla

Felip de Malla, esco­llit pre­si­dent el juliol del 1425, va ser un home excep­ci­o­nal. Se li coneix una intensa acti­vi­tat com a ora­dor, diplomàtic i escrip­tor. En vida arri­ba­ria a acu­mu­lar un gran pres­tigi per­so­nal. Per­ta­nyia a una de les famílies de l'oli­gar­quia bar­ce­lo­nina, amb àmplia experiència en el camp de la política. Va estu­diar teo­lo­gia a la Uni­ver­si­tat de París i se sap que, a més d'apren­dre-hi, hi donava clas­ses. Pro­te­git de Benet XIII, va con­ti­nuar estu­di­ant a París, mal­grat que el pontífex el va nome­nar canonge de Bar­ce­lona. A la capi­tal de França rebé del rei Martí l'Humà l'encàrrec de ges­ti­o­nar prop del pro­vin­cial dels celes­tins la fun­dació de con­vents d'aquest orde a Bar­ce­lona i Vall­daura. En agraïment pels ser­veis pres­tats, el papa Luna li atorgà la rec­to­ria de Santa Maria del Pi, que va man­te­nir men­tre va viure. El 1408 el rei Martí el va dis­tin­gir amb el títol de «con­se­ller e pro­mo­tor dels nego­cis de la cort», un honor del qual només gau­dien els per­so­nat­ges més impor­tants (i que manté amb Fer­ran I i en part amb Alfons el Magnànim), i el va pro­po­sar com a car­de­nal. Durant l'Inter­regne inter­vingué deci­si­va­ment en el pro­blema de suc­cessió de la corona a favor de Fer­ran d'Ante­quera, d'acord amb els interes­sos de Benet XIII i de l'oli­gar­quia bar­ce­lo­nina. Durant la coro­nació del monarca a Sara­gossa pro­nuncià un dis­curs, i l'acom­panyà en el setge a Bala­guer. Igual­ment deci­siva va ser la seva inter­venció per posar fi al Cisma d'Occi­dent, opo­sant-se a qui sem­pre l'havia pro­te­git, Benet XIII, i fent cos­tat al rei Felip I. Mal­grat que ini­ci­al­ment també tingué el favor del nou rei Alfons, hi acabà enfron­tat per qüesti­ons econòmiques i de poder. Exercí de manera vigo­rosa el càrrec de pre­si­dent en defensa dels interes­sos del Prin­ci­pat i sovint enfron­tant-se a la reia­lesa. Va haver de con­viure amb les epidèmies de pesta i amb el ter­ratrèmol del 1428.