17. Felip de Malla

Felip de Malla, escollit president el juliol del 1425, va ser un home excepcional. Se li coneix una intensa activitat com a orador, diplomàtic i escriptor. En vida arribaria a acumular un gran prestigi personal. Pertanyia a una de les famílies de l'oligarquia barcelonina, amb àmplia experiència en el camp de la política. Va estudiar teologia a la Universitat de París i se sap que, a més d'aprendre-hi, hi donava classes. Protegit de Benet XIII, va continuar estudiant a París, malgrat que el pontífex el va nomenar canonge de Barcelona. A la capital de França rebé del rei Martí l'Humà l'encàrrec de gestionar prop del provincial dels celestins la fundació de convents d'aquest orde a Barcelona i Valldaura. En agraïment pels serveis prestats, el papa Luna li atorgà la rectoria de Santa Maria del Pi, que va mantenir mentre va viure. El 1408 el rei Martí el va distingir amb el títol de «conseller e promotor dels negocis de la cort», un honor del qual només gaudien els personatges més importants (i que manté amb Ferran I i en part amb Alfons el Magnànim), i el va proposar com a cardenal. Durant l'Interregne intervingué decisivament en el problema de successió de la corona a favor de Ferran d'Antequera, d'acord amb els interessos de Benet XIII i de l'oligarquia barcelonina. Durant la coronació del monarca a Saragossa pronuncià un discurs, i l'acompanyà en el setge a Balaguer. Igualment decisiva va ser la seva intervenció per posar fi al Cisma d'Occident, oposant-se a qui sempre l'havia protegit, Benet XIII, i fent costat al rei Felip I. Malgrat que inicialment també tingué el favor del nou rei Alfons, hi acabà enfrontat per qüestions econòmiques i de poder. Exercí de manera vigorosa el càrrec de president en defensa dels interessos del Principat i sovint enfrontant-se a la reialesa. Va haver de conviure amb les epidèmies de pesta i amb el terratrèmol del 1428.