69. Benet de Tocco

El dipu­tat eclesiàstic i frare bene­dictí Benet de Tocco gau­dia d'una certa experiència política quan va arri­bar a la pre­sidència el juliol del 1569. Havia assis­tit a la Cort de Montsó-Bar­ce­lona de 1563-1564 com a abat de Mont­ser­rat. Pocs anys més tard va pren­dre pos­sessió del bis­bat de Vic. D'ori­gen napo­lità i de família noble alba­nesa, era una per­sona amb reco­ne­guts dots de coman­da­ment. El 1568 va fer publi­car el que els experts con­si­de­ren el més extens dels sacra­men­ta­ris cata­lans, alhora que eloqüent tes­ti­moni dels cos­tums cata­lans del cinc-cents, en fer repàs de les supers­ti­ci­ons popu­lars més difo­ses i esta­blir una clas­si­fi­cació dels pecats més arre­lats en cadas­cun dels grups soci­als. El dar­rer any del seu govern a la Dipu­tació va ser nome­nat bisbe de Girona i el 1583 se'l va tras­lla­dar a Lleida. Durant el pri­mer tri­enni de govern va des­ta­car per la seva actu­ació fis­cal, excel·lint en el con­trol fron­te­rer de les sor­ti­des de for­ments. Una política de con­trol fron­te­rer que va afec­tar sobre­tot les sor­ti­des il·legals de lla­nes i bes­tiar viu. Fruit d'aquest con­trol millo­ren els ingres­sos pro­ce­dents de la bolla en un 15% res­pecte del tri­enni ante­rior. Un millor finançament va com­por­tar millo­res admi­nis­tra­ti­ves, entre les quals hi havia la cre­ació de l'ofici local d'advo­cat fis­cal de la Dipu­tació a Per­pinyà. Mal­grat aquesta bona gestió, hi va haver un dur enfron­ta­ment entre el bisbe Tocco i el dipu­tat mili­tar, que llui­ta­ven per la pre­e­minència al si de la ins­ti­tució. Durant el segon tri­enni de govern va for­mar part del con­sis­tori con­si­de­rat el més eru­dit del segle. Un cop més, el con­sis­tori que pre­si­dia es va mos­trar espe­ci­al­ment actiu en la lluita con­tra l'endeu­ta­ment de la Dipu­tació i va acon­se­guir bons resul­tats. El 1579 es va viure un dels epi­so­dis més lamen­ta­bles del segle, quan l'entorn del vir­reg­nat va acu­sar els ger­mans Caçador d'inten­tar assas­si­nar el lloc­ti­nent de Cata­lu­nya. La Dipu­tació va aca­bar demos­trant la fal­se­dat de l'acu­sació, que l'entorn del vir­reg­nat havia pro­mo­gut per des­em­pa­lle­gar-se dels seus prin­ci­pals cre­di­tors.