96. Bernat de Cardona i de Raset

Ardi­aca de Girona, és esco­llit per al càrrec el juliol del 1641. Tot i que li va tocar pre­si­dir la Dipu­tació durant l'etapa de vin­cu­lació de Cata­lu­nya a França, com molts altres eclesiàstics es va dis­tan­ciar del govern francès ja que aquest, a més de vul­ne­rar les lleis i cons­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i d'impo­sar un rigorós règim de con­tri­bu­ci­ons i allot­ja­ments a la població, atemp­tava de manera repe­tida con­tra els interes­sos i pri­vi­le­gis de l'esta­ment. Al final de l'ano­me­nada guerra de Sepa­ració, el capítol de la cate­dral de Girona s'havia con­ver­tit en deci­dit par­ti­dari del rei d'Espa­nya.

Una de les pri­me­res tas­ques de la nova Dipu­tació va ser, jus­ta­ment, tan­car les nego­ci­a­ci­ons per rati­fi­car l'aliança amb França, cosa que es va fer el 1641. L'acord con­ver­teix Urbain de Mai­lle en vir­rei de Cata­lu­nya. A par­tir del 1643 diver­ses cir­cumstàncies van qüesti­o­nar la fer­mesa de l'aliança: la cai­guda d'Oli­va­res i el seu minis­teri; l'assig­nació a Cata­lu­nya d'un paper cada cop més secun­dari en el con­junt dels interes­sos de la corona fran­cesa; els pro­ble­mes interns fruit de la neces­si­tat d'allot­jar les tro­pes gal·les; la com­petència dels comer­ci­ants fran­ce­sos; les ten­si­ons amb el mateix vir­rei i les pri­me­res der­ro­tes mili­tars al front d'Aragó. Al final de la regència de Ber­nat de Car­dona cau Lleida. A poc a poc una part dels diri­gents polítics cata­lans s'ado­nen que no hi ha tan­tes diferències entre Cas­te­lla i França.