Tan esportiu com polivalent
El K-XCT respon a la idea de Kymco d'enriquir la seva gamma amb productes de forta presència, estil esportiu i alhora racionals. Si el de 125 cc és eminentment urbà, el de 300 va força més enllà
Els antecedents d'aquest atractiu escúter els marca el Bet&Win, present al nostre mercat entre els anys 2000 i 2008 i al qual Kymco no havia assignat cap digne successor fins ara, amb l'arribada del K-XCT. Però, a diferència d'aquell, l'escúter que presentem no es limita a un reclam tan poderós com és l'estètica esportiva –que la té–, sinó que hi afegeix un comportament d'acord amb la seva imatge i una funcionalitat a l'altura del que es demana avui dia. El disseny del K-XCT és obra de l'estudi italià Arkema, al capdavant del qual hi ha Massimo Zaniboni, un dels artífexs de l'èxit de Kymco a Europa. I per marcar les diferències ha dotat aquest escúter d'una guia de led per als llums de dia, que envolta la part inferior i exterior de les dues òptiques.
Pel que fa als motors, tant el de 125 cc com el de 300 cc són els mateixos que fins ara han demostrat la seva robustesa i fiabilitat en el Super Dink. Amb culata multivàlvules i refrigerats per aigua, pertanyen a la nova generació de propulsors desenvolupats per Kymco amb la premissa de reduir com més millor els fregaments interns de les parts mòbils i, en conseqüència, augmentar l'eficiència tèrmica en benefici de més prestacions a canvi d'un menor consum. En aquest sentit, el K-XCT està preparat per superar la normativa Euro4, prevista per entrar en vigor a la meitat de l'any que ve.
Bastidor de nou disseny
Kymco ha partit de zero en el disseny i la construcció del xassís del K-XCT, que en formes i geometries no té res a veure amb el de l'escúter Super Dink. Comparant-los, el punt més en comú és la llargada lleugerament menor en el K-XCT, que marca diferències clares amb els 10,3 cm menys de distància entre eixos. L'estructura del K-XCT és tubular doble a banda i banda, inspirada en la de les motos esportives. Les dues seccions convergeixen en la sobredimensionada pipa de direcció (29 cm de llargada), una de les zones que suporta més esforços. Un dels resultats d'aquest nou xassís és l'òptim repartiment de pesos, amb avantatge per a l'eix davanter en benefici de l'estabilitat.